dijous, 28 de febrer del 2013

Serps gegants

Dintre d’una trinxera (si n’hi havia! fondes com rastres de serps gegants) tres gossos en sentir-me van arrencar a córrer trinxera enllà amb la cua baixa menys un que em va plantar cara, sec i ronyós.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 27 de febrer del 2013

Olor d'arbre

A entrada de vespre vaig arribar a la vora d’un bosc. Em va reprendre aquella olor d’arbre, em va ser un consol tenir per teulada branques i fulles.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 26 de febrer del 2013

Voltors grassos

Els tiren a les fosses de més amunt i de vegades, no sempre, els cremen. No donen l’abast. Mentrestant els voltors s’engreixen. Sort que la guerra ja s’ha acabat.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 25 de febrer del 2013

Herbes altes

El caminet que havia començat a seguir s’endinsava bosc endins entre herbes altes. Ja des d’una mica lluny vaig veure una finestra amb claror a dintre.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 24 de febrer del 2013

Rengle de corbs

En el cantell de l’ala d’un avió, mig clavada a terra, voltada de barques i de fustes cremades, hi havia un rengle de corbs que s’espussaven les ales i el pit.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 23 de febrer del 2013

Farigolars

Tendes de campanya, trossos de lona de tendes de campanya esquinçats i enduts d’ací d’allà pel vent. Ponts bombardejats enduts pel riu, fustes encara arrapades a la riba, farigolars arrasats.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 22 de febrer del 2013

Gall i gallina

Em vaig despertar que clarejava. Estava estirat al peu d’un paller. Una gallina espicossava als meus peus. Un gall va cantar.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 21 de febrer del 2013

Jardí o infern?

Tu ¿què hi tens, a dintre? ¿Jardí o infern? Una mica de tot. Segons d’on bufa el vent.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 20 de febrer del 2013

Ensopegar amb un gos

Tots els camins eren deserts, totes les cases destruïdes. Una matinada vaig ensopegar amb un gos mort: duia un tros de cartó penjat al coll amb les lletres que duia escrites mig esborrades per les pluges.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 19 de febrer del 2013

Posta maduixa

Cap al tard, asseguts davant de la casa de cara a una posta maduixa i safrà, em va tornar a dir que em quedés. M’agrades. M’agradaria que fossis fill meu.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 18 de febrer del 2013

Color de petxina

Aviat es va aixecar el dia encara més de color de petxina que la lluna de la nit, davant els meus ulls que no es cansaven de mirar aquells desplegaments de tendresa.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 17 de febrer del 2013

Safrans

En veure que no li contestava em va demanar que li expliqués la meva vida. Vols? Vaig trigar una estona a contestar-li, tot jo encantat amb aquells safrans i amb aquells maduixes. 
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 16 de febrer del 2013

Gat assegut

El gat m’havia seguit i s’havia assegut vora un tou de serradures. Jo tenia el cap ple de coses, empastifat de coses. Em semblava que se m’havia girat el cervell.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 15 de febrer del 2013

Suc de flors

La llar estava encesa, el gerro de llet fumava, tota la sala feia olor de cafè; la mel a dintre del pot, suc de flors en presó de vidre, va dir el pescador, esperava la cullera i, enforquillades entre ferros, dues llesques de pa s’anaven torrant.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 14 de febrer del 2013

Barallar-se amb un llop

¿T’has barallat amb un llop, aquesta nit? No em diguis què has somiat si no tens ganes de dir-m’ho però m’agradaria saber-ho.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 13 de febrer del 2013

Herba humida

No havia somiat que la lluna era blava, ni havia somiat que l’herba era humida... m’havia mullat els baixos dels pantalons. S’havien eixugat, però jo els havia sentit xops contra les cames...
Quanta, quanta guerra..

dimarts, 12 de febrer del 2013

Un bec picava

No podia ser. Jo no ho havia somiat que sortia a la nit, ni que un bec picava i picava una soca mentre anava cap a l’estany. Tot allò ho havia viscut.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 11 de febrer del 2013

Olor de terra fresca

No li agrada sentir aquesta olor de fulla neta i de terra fresca, i veure aquesta bona bestiassa aquí al davant? Ha de pensar que tot el que està relacionat amb els elefants m’interessa.
L’elefant

diumenge, 10 de febrer del 2013

Gossos de casa

Els gossos menjaven al costat del portal i potser no em van empaitar perquè després de parlar aquella estona amb l’home-lluna ja em consideraven com de casa.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 9 de febrer del 2013

Cabellera dels arbres

Neu pluja gebre. Que els ocells no fessin niu a les meves branques però sí que hi vinguessin a cantar. Amb la cabellera de les fulles escabellada per tots els vents...
Quanta, quanta guerra...

divendres, 8 de febrer del 2013

Com si fos un gat

Em van agafar pel clatell com si fos un gat i em van posar dret amb aigua fins al ventre. Em gronxava una mica per ajudar-me a no caure. Com si acabés de néixer, amb prou feines sabia caminar.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 7 de febrer del 2013

Arbres ben arrapats

Estava fora de mi, hauria volgut no ser jo, ser a dalt en comptes de ser a baix, ser un arbre ben arrapat a la terra arrels endins branques enlaire amb un sol al damunt amb el blau al damunt i amb el viure furiós de les estrelles al damunt.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 6 de febrer del 2013

Daurats vedells

On són mos cups vessant de vins novells,
els meus estables amb daurats vedells,
parits amb lents bruels, de matinada?
Agonia de llum

dimarts, 5 de febrer del 2013

Roses i cascada

La cançó, la rosa... res no era de debò! Ni aquella remor d’aigua que cau d’una cascada com una cua de cavall ni les arestes de la paret de roca que s’ensorrava.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 4 de febrer del 2013

L'orde de l'elefant

Sap qui va establir l’orde de l’elefant? Canut IV, que era rei de Dinamarca del segle dotzè. Veu? A vostè que probablement ell coneix menys que no pas a mi, se’l mira de reüll; és a dir, l’estudia. Si vostè no estigués assegut al meu costat, ja el tindria ran de reixa i amb la trompa estirada, mendicant les galetes.
L’elefant

diumenge, 3 de febrer del 2013

Olor antiga de rosa groga

I forta com mai se’m va ficar al nas aquella olor antiga de rosa groga d’aquella mena de roses que no tenen olor com en tenen les roses vermelles, tot just olor de rosa fresca oberta de matinada costant-li molt i que acaba de guanyar a força de paciència i pot ensenyar-se, olor de rosa d’aquell roser de casa que s’enfilava fins al terrat. 
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 2 de febrer del 2013

La cara del gat

¿Qui em llepava la cara? Seguit, seguit una llengua m’anava passant per la galta... Em costava d’obrir els ulls. Tenia la cara del gat a tocar de la meva.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 1 de febrer del 2013

Amb els meus boscos

I m’he tancat aquí amb els meus boscos, amb les meves llunes, amb els meus rius i amb els meus llacs... i amb aquest gat que s’ha enamorat de tu.
Quanta, quanta guerra...