dijous, 31 de gener del 2013

Elefant trompa amunt

Miri, miri, ja surt! Quan el veig sortir del cau i que s’acosta amb aquesta gran calma... Veu com aixeca la trompa? Ve de dormir, i encara porta palla a l’esquena. Respira l’aire que la pluja ha netejat i, de passada, ens saluda...
L’elefant

dimecres, 30 de gener del 2013

Nua com un lliri

Em vaig acostar a la llosa; la noia, la vaig veure bé, nua com un lliri, amb els ulls de color de violeta esquitxats de miques d’or, era l’Eva.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 29 de gener del 2013

Ocells menja serps

Ja sé que tirar una serp enlaire i enlaire i trepitjar-la fins que és morta no deixa de ser natural en un ocell que viu de menjar serps. 
L’elefant

dilluns, 28 de gener del 2013

L'olor de pomes

L’olor de pomes, que m’agradava tant, aquell dia em marejava i vaig anar a entreobrir la porta perquè l’olor de pomes pogués fugir.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 27 de gener del 2013

El camaleó

Però m’agrada més el camaleó: un cop de llengua i ora pro nobis... Aquesta plugeta m’omple el cor de pau. Ahir, abans de ficar-me al llit, vaig treure el cap per la finestra.
L’elefant

dissabte, 26 de gener del 2013

Com una carabasseta

Ella, sap?, és rodona com una carabasseta. Per camal almenys necessita el que tenen de cintura. I aquesta mida diu que és la més gran que té? Si semblen de nina.
Amor

divendres, 25 de gener del 2013

El serpentari

A vostè, l’he vist altres vegades, tot passant, davant la gàbia dels serpentaris... El serpentari és una mena d’ocell que no m’agrada. Hi ha bèsties que fan coses molt estranyes.
L’elefant

dijous, 24 de gener del 2013

Llaç carxofa

Unes calces de senyora... Llarguetes. Amb una punta arrissada a baix que faci farbalà i una cinta passada abans del farbalà per tot de forats amb els dos caps lligats en un llaç carxofa. En té?
Amor

dimecres, 23 de gener del 2013

Gat endormiscat

Mentre el gat se m’endormiscava a la falda se’m va posar a explicar la seva vida que tant se me’n donava que si tenia dues filles, que si feia anys que no les havia vistes.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 22 de gener del 2013

Herbes molles

La nit era tota de vidre carregada d’estrelles mortes amb una lluna al mig més blava que la neu glaçada en el cementiri del cel. Les herbes eren molles.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 21 de gener del 2013

Un bec picador

El gat ja no estava a la vora de les serradures. Un bec picava una fusta. Picava i picava. Per la porta fugia l’olor de pomes i entrava celístia i olor de nit. Un bec picava una fusta. Picava i picava. Un bec picava una fusta... En baixar del taulell vaig ensopegar amb el caixó.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 20 de gener del 2013

Empassat com una oliva

Em vaig ajupir buscant un branquilló per tirar-lo a l’aigua i d’una empenta em van fer caure a l’estany que se’m va empassar com si fos una oliva.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 19 de gener del 2013

Gat empipador

El gat no em deixava. Em pujava als genolls, se m’enfilava a l’espatlla, em mossegava l’orella... ¿Què et passa, et trobes bé? El pescador xuclava la pipa i em mirava de dret als ulls.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 18 de gener del 2013

Una poma i gràcies

Vam treballar fins a entrada de nit carregant primer i descarregant després. A l’hora de sopar tampoc no vaig poder empassar-me res. Una poma i gràcies.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 17 de gener del 2013

Buc de petxina

El verd encén els brins, el blau s’alzina,
murs de la llum i torres de l’esglai
amb iris que es despleguen en desmai
com si el cel fos el buc d’una petxina.
Agonia de llum

dimecres, 16 de gener del 2013

Pipes de carabassa

Damunt de la lleixa de la llar hi havia tres o quatre pots de terra plens de pipes. Dues portes al fons donaven, una a la cuina, l’altra a la dutxa.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 15 de gener del 2013

Peixos pescats

Distret amb no sé què no em vaig adonar que havia pescat un peix fins que me’l va tirar per sobre. Fica’l al sarró. Em relliscava dels dits. Tenia la llengüeta rodona, molsuda, coberta de bava, curta. Quan va haver pescat mitja dotzena més de peixos, va plegar.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 14 de gener del 2013

Tomba de fulles

Abocada en el llac on tot s’atura,
tomba de fulles d’un setembre ardent,
he vist només, desesperadament,
mon rostre que la mort ja transfigura.
Agonia de llum

diumenge, 13 de gener del 2013

Flor fosa

Encara em quedes tu, misteriosa,
negra com jo i amb el meu doble fosa,
aigua tibant que alterarà el meu plor,

mentre l’alba empenyent els murs de fosca
et lliurarà de ma presència tosca
i et deixarà el somni d’una flor.
Agonia de llum

dissabte, 12 de gener del 2013

Oreneta de vol crucificat

Oh ressaca estel·lar del violeta,
esborronada minva de la nit
que ratlla amb la ferida del seu crit
el vol crucificat de l’oreneta!
Agonia de llum

divendres, 11 de gener del 2013

Plomalls de boira

Inesperada al cim dels teus pendissos
entre plomalls de boira que es desfan,
l’alba sempre aturada al teu voltant
sense crit, sense foc ni ocells feliços!
Agonia de llum

dijous, 10 de gener del 2013

Gat gris fosc

Un gat que fins aleshores no havia aparegut va començar a fregar-me les cames. Era gris fosc i tenia els ulls blaus com els del pescador.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 9 de gener del 2013

Pomes per terra

Em va acompanyar a la cuina i per una porta al costat de la que donava a fora vam entrar en un cobert atapeït d’eines, de llaunes de tota mena, de sacs de patates, de pomes escampades per terra.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 8 de gener del 2013

Peix ombra

Li va arrencar l’ham amb compte i el va tornar a l’aigua; com m’havia dit que feia l’Eva quan pescava un peix massa petit. El peix es va convertir en una ombra lleugera aigua endins. Dóna’m un cuc. No l’estrenyis massa. El va enganxar a l’ham i amb un cop de braç va tirar el fil tan lluny com va poder.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 7 de gener del 2013

Gira-sols d'or

Entremesclat panteix, doble agonia,
l’espasa irrefutable que ens destria
ens ha tallat d’un branc de somni, sols,

presos en tosca plenitud sobtada,
oh lenta soledat, arremorada
pel tomb de l’or tranquil dels gira-sols!
Agonia de llum

diumenge, 6 de gener del 2013

Rossinyol cansat

Tant se val, tant se val que l’amagada
mà de l’aurora hagi escanyat en cada
bardissa un pobre rossinyol cansat.
Agonia de llum

dissabte, 5 de gener del 2013

Arbre vell

La casa era de fusta voltada d’arbres alts i vells. A dintre hi havia una sala gran amb un llit en un racó i a la dreta una llar encastada en una paret de pedra.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 4 de gener del 2013

Abella furiosa

Címbals bateu, el meu orgull em deixa!
Quina pluja d’amor nodreix l’arrel?
Vençuda i tot, vull ésser jo mateixa,
abella furiosa de sa mel.
Agonia de llum

dijous, 3 de gener del 2013

Pollancs delirants

Negra ciutat de la malenconia
que estrenys encastellada en un tombant
els teus pollancs de fulla delirant
i el gemec adollat que te’ls destria!
Agonia de llum

dimecres, 2 de gener del 2013

Peixet enganxat

Em vaig asseure al seu costat en el moment que es tirava enrera cargolant una rodeta que hi havia al capdavall de la canya fins que va sortir de l’aigua un peixet enganxat a la punta per les ganyes que es bellugava furiós picant-se el musell amb la cua. 
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 1 de gener del 2013

Arbre de la tardor

Sang sense esclat, afany secret de l’arbre,
fronda que el vent de la tardor consum,
sobre el meu pit, oh somni pres en marbre,
un déu reneix embriagat de llum.
Agonia de llum