dilluns, 31 de desembre de 2012

Cucs per pescar

Ei! minyó, vine, que m’ajudaràs... a un centenar de metres un home pescava. Seia en un tamboret d’estisora; al costat hi tenia un sarró i un pot ple de cucs.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 30 de desembre de 2012

Roses grogues

... igual el roser de les roses grogues que s’enfila i aviat passarà de la barana del terrat, la terra bona que és teva... Torna! Torna! 
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 29 de desembre de 2012

Clavells i poncelles

... igual el racó a l’acabament del camp amb la barraca de les eines, les piles de canyes ben tallades per clavar a terra i fer aguantar les clavellines que tot l’estiu no han parat de florir: clavells i poncelles, poncelles i clavells; 
Quanta, quanta guerra...

divendres, 28 de desembre de 2012

Flors d'aigua

... igual el gran dipòsit ple d’aigua per regar, amb flors d’aigua a dintre que es gronxen; 
Quanta, quanta guerra...

dijous, 27 de desembre de 2012

Arbres sense vent

En quin ombrívol paradís m’esperes
d’aigües planyents i d’arbres sense vent,
engelabrit del teu desistiment,
espectre de les meves primaveres?
Agonia de llum

dimecres, 26 de desembre de 2012

Ànecs negres

Una colla d’ànecs negres amb una taca blava fosca al front es ficaven a l’aigua i en sortien de pressa. Dos, els de més a la vora, van arrencar la volada. Aviat tota la colla els va seguir.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 25 de desembre de 2012

Camèlies abrigades

Tot es perdrà si no tornes... encara està tot igual. Torna... Igual, el racó amb la teulada de canyes que abriga les camèlies de les gelades de l’hivern. 
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 24 de desembre de 2012

Ratpenats a la roca alba

Sota un cel pur enroentit per l’alba
tots bategants, mos pobres ratpenats
enlaire pernejaven, agitats,
per l’espadat de l’alta roca calba.
Agonia de llum

diumenge, 23 de desembre de 2012

Heura arrencada

Ara estic sola en la presó de l’aire.
Amb una mà indecisa de captaire,
oh nit, ja fregues mon indúctil fang,

fins que, convulsa, arrencaràs tot d’una,
entre tu i jo feréstega vedruna,
l’heura vermella de la meva sang.
Agonia de llum

dissabte, 22 de desembre de 2012

Anyell llanut

Escombra vil, esponja assedegada,
espill rodó de l’aigua del gibrell!
Llana tot just mal abrigant l’anyell!
Marges nevats de l’última bugada!
Agonia de llum

divendres, 21 de desembre de 2012

Mata amb flama

Reial corser, quin déu et desembrida?
Com flama brusca en mata agemolida
ixes del vil parrac espès de polls.
Agonia de llum

dijous, 20 de desembre de 2012

Batec d'ales

Sentia el batec de les ales d’un ocell. Em vaig asseure damunt d’una pedra coberta de molsa humida a tocar de l’aigua que clapotejava.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 19 de desembre de 2012

Falgueres i argelagues

M’envestia una olor de terra, podrida per les pluges damunt de les fulles de tantes tardors. El terreny canviava; ja no hi havia argelagues sinó falgueres i feia pendís.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 18 de desembre de 2012

Crits de gall

A Llevant l’esventaran
crits de gall i batecs d’ala;
-com s’espiga amb grans d’argent
ran la mola entenebrada!
Agonia de llum

dilluns, 17 de desembre de 2012

Soques d'arbres

La pluja s’havia acabat però encara en queia dels arbres i tot s’havia omplert de boira. De tant en tant, com una sorpresa, naixia de la blancor lletosa, una soca o un matoll.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 16 de desembre de 2012

Xisclet de falziot

Oh mos companys esbarrellats de cara,
ja sóc del vostre immòbil escamot!
Amb un súbit xisclet de falziot
una sageta en el meu coll s’enllara.
Agonia de llum 

dissabte, 15 de desembre de 2012

Arbres de bosc espès

Em vaig pessigar el tou del braç per ben adonar-me que no desvariejava. Que estava ben despert tot travessant un bosc espès d’arbres i que no era la primera vegada que travessava un bosc. La soledat dels boscos sempre m’havia portat consol.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 14 de desembre de 2012

Blat indecís

Als molins on el temps mol
només hi ha farina negra;
-ara el blat, com indecís,
ens verdeja ran de terra.
Agonia de llum

dijous, 13 de desembre de 2012

Conill o llebre

Una bestiola que tant podia ser un conill com una llebre va entrar furient com si l’empaitessin i devia sentir la meva olor perquè tan boja com havia entrat tan boja va sortir.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 12 de desembre de 2012

En una clariana

I em vaig trobar en una clariana que vaig travessar xisclant i amb els braços estesos com les ales d’aquells ocells que havien passat. 
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 11 de desembre de 2012

El bosc a dins

Em va semblar que no era jo qui caminava sinó els arbres, tot el bosc. ¿Vaig entrar en el bosc o ell havia entrat en mi? 
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 10 de desembre de 2012

Vol d'ocells

¿Qui m’havia xuclat del pensament el començament d’aquell dia? Va passar, alt i lluny, un vol d’ocells xisclant.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 9 de desembre de 2012

L'olor dels clavells

Res no era de debò. Jo no havia fugit mai de casa meva, tot ho havia somiat i encara somiava estirat en el meu llit mentre per la finestra oberta entrava l’olor que emborratxava dels clavells.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 8 de desembre de 2012

Flor de camp

L’ombra en pren tota la flor
i la maura amb aigua freda;
-ai que el blat es va gronxant,
abrinat, en mar espessa.
Agonia de llum

divendres, 7 de desembre de 2012

Tremolor de fulles

Algú em seguia ja feia estona sense que pogués recordar ni on ni quan aquest algú havia començat a seguir-me. No sentia res, ni remor de passos, ni tremolor de fulles.
Quanta, quanta guerra... 

dijous, 6 de desembre de 2012

Xuclamels amb fel

Vaig fugir corrents amb el cap que em rodava. A l’entrada del camí vaig vomitar tot el meu fel a tocar dels xuclamels.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 5 de desembre de 2012

Mitja serp

Al fons de la plaça el camí continuava. Mitja serp va barrar-me el pas: el tros de la cua. Alguna roda la devia haver partida i el tros amb el cap es devia haver entaforat bosc endins.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 4 de desembre de 2012

Pins amb erugues

El camí no era ben recte i, cap a la meitat, davant d’uns quants pins carregats de bosses plenes d’erugues, vaig sentir rajar aigua.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 3 de desembre de 2012

Mosca neta

En un dormitori del primer pis, que de moment no vaig veure perquè me’l tapava el llit, hi havia un home mort amb els ulls oberts mirant el sostre; damunt d’una mà, de dits curts i ungles negres, es netejava les potes una mosca.
Quanta, quanta guerra... 

diumenge, 2 de desembre de 2012

Sota d'una parra

Sota d’una parra, a la vora d’un galliner sense gallines, hi havia un gat mort. El sol queia de ple a la fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajoles grogues i blaves amb dibuixos de branques i fulles.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 1 de desembre de 2012

Geranis morts de set

A la dreta, després de passar una font sense aigua, hi havia el pati d’una masia molt gran voltat de geranis vermells i rosa morts de set i mig desflorits.
Quanta, quanta guerra...