divendres, 30 de novembre del 2012

Cavall esperonat

Com el cavall que l’esperó calciga
porto en el flanc la cicatriu antiga,
la sal del mar entre geniva i dent.
Agonia de llum

dijous, 29 de novembre del 2012

Patates del poble de més avall

Vés al poble de més amunt, vés al poble de més avall per trobar patates, o mongetes, o una mica d’arròs. Vés al poble de més amunt, vés al poble de més avall per trobar quatre trossos de sabó...
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 28 de novembre del 2012

Ocells fugitius

Vaig perdut pels carrers fins a les tantes; per les vores dels pallers, per les vores dels horts... els gossos em segueixen, els ocells fugen quan em senten.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 27 de novembre del 2012

Espessor de xuclamels

La tanca era feta de llates de fusta acabades en punxa lligades les unes amb les altres amb filferro rovellat, mig dissimulada per una gran espessor de xuclamels amb un rengle de lilàs al darrera carregats de poms de llavors seques.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 26 de novembre del 2012

Talp per sota

Pel peix roí que entre pedres s’enllota;
pel talp que cerca tenebra per sota;
per l’ocellot en bardissa callant!
Agonia de llum

diumenge, 25 de novembre del 2012

Tanca de xiprers

El camí era estret i curt; arrencava de la corba d’una carretera. Estava solcat de reguerons, cobert de pedres descalçades. A la banda esquerra hi havia el jardí d’una torre vella que amb prou feines es veia de tan tapada per cedres i xiprers.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 24 de novembre del 2012

Bou d'estrelles

La nit ha dut el vent, tot el velam crepita,
la quilla del vaixell l’ampla maragda ha obert
i un bou d’estrelles vives clavat al pit palpita.
Agonia de llum

divendres, 23 de novembre del 2012

Préssecs macats

La verdura sempre massa cuita, la carn mai no és prou tendra, et deixes enganyar; els préssecs te’ls han donat macats, et deixes ensarronar, si l’oli no és d’oliva, et deixes estafar.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 22 de novembre del 2012

Cranc roig

Acosta’t, oh vaixell! El vent sospira,
batem cuejant l’ona que expira
ran del sorral on el cranc roig s’esmuny.
Agonia de llum

dimecres, 21 de novembre del 2012

Carcasses de bous

També s’alimenten de formigues difuntes, de carcasses de bous que els encomanen fúria.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 20 de novembre del 2012

Taronja d'or

Taronja d’or el sol botia per la borda,
pel mar quiet com un gran mar de gel;
els ocells decantats, masses de fel,
llançaven llur cant dolç vers la nau sorda.
Agonia de llum

dilluns, 19 de novembre del 2012

Xollar ovelles

Ell era el més fort. Em va arrossegar fins a l’ovella que xollaven i entre crits i esbufecs em va agafar pels braços i per les cames i em van començar a passar la xolladora pel cap.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 18 de novembre del 2012

Entre falgueres

A la vora de la font, una noia plorava. En sentir els meus passos va alçar els ulls xops de llàgrimes i de seguida es va tapar la cara amb les mans com si es volgués amagar tota ella de mi. L’aigua rajava cantant i fugia entre falgueres.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 17 de novembre del 2012

Ocell ploma-batent

Sempre passant i sempre romanent
com si fos ala i fos arrel alhora,
fidel al branc que es gronxa al seu devora
i a l’ocell que el deixà ploma-batent.
Agonia de llum

divendres, 16 de novembre del 2012

A la vinya

Quan va caure la bomba jo era a la vinya. Però ¿per què? ¿Per què havien de tirar una bomba aquí, només una, si això és un poble de mala mort, sense joves ni res?
Quanta, quanta guerra...

dijous, 15 de novembre del 2012

Mossegada de mastí

El primer cop l’espatlla em mig obrí
com una mossegada de mastí.
Em vaig girar i al segon cop vaig caure.
Agonia de llum

dimecres, 14 de novembre del 2012

Argelagues d'aire

I ve l’hivern, el magre rapissaire
d’allò que es mou, amb argelagues d’aire,
tort de fumeres agres cap al cel.
Agonia de llum

dimarts, 13 de novembre del 2012

Ocell i onada

El cor, ocell dintre una mà ensagnada,
l’afrau del pit que empresonà una onada,
l’ull que somnia, més amunt, obert.
Agonia de llum

dilluns, 12 de novembre del 2012

Flor de tanta nit

I, flor de tanta nit torrejadora,
darrere el front, aquest grumoll d’aurora
inútil a les portes d’un desert.
Agonia de llum

diumenge, 11 de novembre del 2012

Ovelles a l'orri

Vaig treballar, no sempre amb bona aixada,
més que no res les feixes d’un veí,
i a l’orri amb les ovelles vaig dormir
i, no sé com, se m’aplegà fillada.
Agonia de llum

dissabte, 10 de novembre del 2012

Llit de flors

Encar vivent, a frec d’aurora brava,
mon panteix amb el d’ella es barrejava,
igual que abans damunt el llit de flors.
Agonia de llum

divendres, 9 de novembre del 2012

Ocell esvalotat

Del sot que feres m’ha menat al caire
el doll de sang que de l’anyell sortí.
En bec i sóc a dalt de tot de mi
com un ocell que s’esvalota en l’aire.
Agonia de llum

dijous, 8 de novembre del 2012

Sauleda borda

Ara, si em moc, no sento mon trepig,
car ombra só dins la sauleda borda.
Agonia de llum

dimecres, 7 de novembre del 2012

L'estella d'olivera

Rodava dintre l’ull, oh ma indefensa ovella,
l’estella d’olivera trempada al foc del pi;
Agonia de llum

dimarts, 6 de novembre del 2012

Fruit novell

Flagel·laria amb vergues de llum alta
els coloms del teu pit, la teva galta
borrissolada com un fruit novell.
Agonia de llum 

dilluns, 5 de novembre del 2012

Ocell cansat

L’alta aurora cruel et posarà en els braços
un abisme d’enyor com un ocell cansat
dut per l’ona de sal que esborra els últims passos.
Agonia de llum

diumenge, 4 de novembre del 2012

Farigoles

El gris, camí de l’argent,
s’adorm a les farigoles.
Agonia de llum

dissabte, 3 de novembre del 2012

Pomerars

Pomerars del sol ixent!
Enllà l’aurora se’n torna:
ja té ben drets els pollancs,
llisa i callada la molsa.
Agonia de llum

divendres, 2 de novembre del 2012

Verd canyar

Per les dreceres del cel 
puja, cansada, l’aurora,
ve de les fonts de Llevant
amb tot de bugada xopa:
verd que verdeja el canyar,
blau emblauat que s’acopa.
Agonia de llum 

dijous, 1 de novembre del 2012

Granotes i serps d'aigua


Mira-la a la claror de la lluna quan les granotes callen i les serps d’aigua s’arrosseguen pel llot...
Quanta, quanta guerra...