dimecres, 31 d’octubre de 2012

La nena de les bledes

Una nena més grandeta que la nena de les bledes sortia d’un forn carregada amb un pa rodó de crosta molt torrada. Es va posar a saltar i el pa li va caure a terra i va venir a parar gairebé ran dels meus peus.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Merlot cridaner

El merlot va fer un crit. No molestis. El sol, va dir, ja s’està colgant i no hi haurà ombres. Així que surti la lluna tornaré a fer via.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 29 d’octubre de 2012

Et daurarà el lliri

Ella et daurarà el lliri i et pintarà la rosa. Quan siguis gran, ben acompanyat de la teva ombra, sentiràs el plor de les criatures que han de néixer, el respirar del món i els xiscles de les estrelles.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Ovelles amb la barbeta punxeguda

Darrera de la masia, a tocar de l’hort, tres homes com tres sants paus xollaven ovelles. Totes amb el front ample, amb la barbeta punxeguda, amb les orelles avall, amb les potes tan cobertes de llana que amb prou feines se’ls veien.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 27 d’octubre de 2012

A les arrels

L’ombra agafa a les herbes, a les arrels, els esperits de la sang. Els vull veure. No pot ser.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 26 d’octubre de 2012

Cuc vermell

El cuc, vermell i lluent, no parava de cargolar-se. No el van deixar tranquil fins que no el van tenir ben esmicolat.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 25 d’octubre de 2012

La frescor de les flors

La meva àvia va morir molt vella, però morta, ben vestida, tenia tota la frescor de les flors, com si s’hagués adormit un dia de festa en tornar de missa.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Crit d'ovella

Vaig alçar el cap, beee... beee... beee aquell crit d’ovella em va perdre. No em vaig poder estar d’anar a veure què passava.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Rosa sedosa

La mestressa de la floristeria em va embolicar la rosa amb paper de plata i la va ruixar. Els ulls li canviaven de color i la pell de la seva cara era més sedosa que les fulles de la rosa que m’havia venut.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Un cuc agafat

Dues nenes, mig amagades darrera d’un pou, es van posar a xisclar i es van acostar a l’arbre. La més grandeta portava un cuc agafat amb dos dits que es cargolava i descargolava sense parar; el va deixar a terra i totes dues van començar a burxar-lo amb branquillons.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 21 d’octubre de 2012

L'excusa de la begònia

Fins que no vaig poder més i vaig entrar a comprar-li una begònia per posar-la, vaig dir-li, a l’aparador principal. Haurà de regar-la sovint. Amb l’excusa de la begònia l’anava a veure de tant en tant. Em sembla que les fulles se li aprimen. Em sembla que la rego poc. 
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 20 d’octubre de 2012

Colla de pardals

En baixar de l’arbre vaig espantar una colla de pardals que picaven molles de pa pels voltants de la taula.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 19 d’octubre de 2012

Comprar una rosa

Fins que per santa Magdalena vaig entrar a comprar una rosa cansat de sentir gemegar la Magdalena dient que mai no li regalava res.
Quanta, quanta guerra... 

dijous, 18 d’octubre de 2012

L'hora de les guatlles

Dones i noies no paraven d’endur-se plàteres buides i portar-ne de plenes i va arribar l’hora dels pollastres i dels rostits, de les perdius i de les guatlles.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Albergínies al gibrell

Dos homes com dos matxos van portar gibrells d’amanida, enciam i tomàquet barrejat amb olives verdes i negres i gibrells vessant d’albergínies i pebrots vermells, tot escalivat.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 16 d’octubre de 2012

Gat miolador

Abans vaig ensopegar amb el gat i d’una guitza va anar a parar damunt del taulell. L’home del gat miolava sense parar.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Flor blanca als cabells

A l’últim va arribar un camió engalanat de flors blanques i en van baixar els nuvis vestits de milicians: ella duia una flor blanca als cabells. Visquen els nuvis! Visquen els nuvis! Tothom els va envoltar cridant que visquessin els nuvis.
Quanta, quanta guerra... 

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Gat tigret

Per fer-me callar, em penso, va treure un paquet de dintre del cabàs, ¿el vols veure? Era un gat dissecat amb la cua encastada al cos i les orelles dretes. Tigret.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Grops a la soca

Em vaig enfilar a dalt d’un arbre vell que per sort tenia grops a la soca on poder apuntalar els peus perquè en arribar a la vora d’aquella masia en van sortir tres gossos lladrant i empaitant-me.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 12 d’octubre de 2012

Gat a la vora

El vaig atreure a casa ensenyant-li un cap de gallina lligat amb un cordill... va entrar al jardí recelós i me’l vaig fer meu. Sempre més vaig dormir amb el gat a la vora. La nit de nuvis també.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 11 d’octubre de 2012

El cor de la flor

A punt de morir sense acabar de morir-me, vaig beneir el brot tendre, la ploma caiguda, el cor de la flor, el llimac i la sangonera, la serp verda i la de color de terra, l’aigua cascada avall, la gla que sacia la fam dels senglars...
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Anyell de puresa

Havia de tornar a néixer, havia d’esborrar les formes que els homes m’havien posat a dins, tant els dirigents com els dirigits... i de cop, al mig del sol, se’m va aparèixer, com un anyell de puresa, el Salvador, el que tot ho dóna.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Rams d'ortigues

Vaig travessar pobles i més pobles; caminava per camins d’herba tendra, per entre sembrats, per les vores dels rius. Em castigava: no menjava quan tenia gana ni bevia quan tenia set. Em feia sagnar a fuetades de rams d’ortigues... 
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Emmanllevar cavalls

No agradava a ningú però tots havien d’afluixar perquè el necessitaven. No deixava que traguessin aigua del pou massa sovint: la corda s’aprimava. Emmanllevava cavalls perquè als d’ell no se’ls gastessin les ferradures.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Triar mongetes

Als peus hi tenia un cabàs ple de mongetes. Li vaig explicar la meva història. Com si no m’hagués sentit va manar: ajuda’m a triar-les.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 6 d’octubre de 2012

La roca dels crancs

Em van venir ganes d’esperar que es fes de dia per anar fins a la roca dels crancs, buscar la Isabel i escanyar-la
Quanta, quanta guerra...

divendres, 5 d’octubre de 2012

El Déu de l'arbre

Diuen que hi ha guerra, que els germans maten els germans, però aquí el Déu de l’herba i de l’arbre, del cel i de la boira, de l’aigua i de la roca, no para de beneir els homes de cor tendre.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 4 d’octubre de 2012

Gat a dins del llit

Quan es va morir la meva dona, en pau descansi, vaig aprendre de miolar i abans d’adormir-me, amb el gat a dins del llit, miolava una estona com si fos el gat que em fes la serenata. I encara miolo. I així em va venint la son.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Soca de roure

Quan va tenir l’ermita llesta va fer l’altar amb la soca d’un roure que un llamp havia aterrat. L’anava estirant lligada amb una cadena que vaig deixar-li.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 2 d’octubre de 2012

Brucs aventallats

El camí pujava fent voltes per entre arbres de soca turmentada fullats d’una fulla enterca i lluent. Els brucs eren alts, aventallats. Per entremig vaig veure l’ermita, tota de pedra, amb teules cobertes de molsa
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Cau de serps i sargantanes

L’ermita era una ruïna, tenia el sostre mig enfonsat i dues parets a passeig. Tota ella un cau de serps i sargantanes. L’altre ermità ja feia anys que s’havia mort de vell.
Quanta, quanta guerra...