diumenge, 29 de juliol del 2012

Pastanagues tendres

M’amagava de dia i caminava de nit però un matí vaig arribar mort de gana davant d’un camp de pastanagues. Donava gust de trepitjar tanta fulla verda. Eren unes pastanagues no ben acabades de fer, tendres com l’aigua i més dolces que la mel.
Quanta, quanta guerra...