dissabte, 30 de juny de 2012

Gallines i pollets

Tres gallines més, ajocades en els seus covadors, havien tirat el cap endavant quietes com mortes: les barballeres els penjaven, les crestes els penjaven, eren gallines velles, havien post molt, havien passejat molts pollets.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 29 de juny de 2012

Gust d'avellanetes

Una gallina escatainava boja. Me li menjaria l’ou. Esverada damunt del covador, amb les potes enfonsades en la palla, em mirava. Aquell ou tenia gust d’avellanetes.
Quanta, quanta guerra... 

dijous, 28 de juny de 2012

Per entre carxoferes

El galliner era al fons de l’hort. A pas de llop, per entre carxoferes, m’hi vaig acostar. 
Quanta, quanta guerra... 

dimecres, 27 de juny de 2012

Lliri florit

A la matinada l’home dels escapularis no es veia i jo en duia uns de penjats al coll amb la Mare de Déu dels Àngels amb un lliri a la mà florit amb set poncelles.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 26 de juny de 2012

Ull de llebre

Dormo sempre amb un ull obert: com les llebres. I per dormir bé, necessito tenir la por de les llebres.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 25 de juny de 2012

Planta de jardí

I les llavors sempre van a plantar-se on s’han de plantar. Mai una planta de muntanya no es plantarà en un jardí. I si els homes la porten al jardí s’hi mor de tristesa...
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 24 de juny de 2012

Lluna color de petxina

Quan vaig despertar-me, al damunt de no sé quins cims, al damunt de no sé quines muntanyes de debò o de boira, la lluna tota de color de petxina brillava alta i glaçada. I aleshores va caure una pluja d’estrelles.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 23 de juny de 2012

Ser una planta

Ja fa anys que no m’agrado. Em faig nosa. Tot em fa nosa començant pels cabells i acabant pels peus... i per aquesta taca del front. M’agradaria més ser una planta de les que broten i broten sense saber que viuen.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 22 de juny de 2012

Aixafar clavellines

A l’últim la processó entrava a casa meva sense mirar on posava els peus i aixafava totes les clavellines. Pensava: no saben el que fan. 
Quanta, quanta guerra...

dijous, 21 de juny de 2012

Suc de cascalls

Se sentia olor de cafè. N’hi havia a dintre d’un pot i me’n vaig abocar un raig en una llauna buida que corria per allí a la vora. Com si aquell parell de glops de cafè haguessin estat suc de cascalls em vaig endormiscar de seguida.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 20 de juny de 2012

Flor de magraner

Abocada a una finestra, una noia amb els cabells mullats i una tovallola al voltant del coll ens mirava i va escopir, en el moment que una pagesa vestida de negre sortia de casa seva amb dos pollastres agafats per les potes que tenien les crestes vermelles i més arrissades que la flor del magraner.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 19 de juny de 2012

Bleda mig groga

Va deixar el cistell a terra, en va treure una fulla de bleda mig groga i me la va deixar als peus. Que lletja, va dir. Dret al seu davant vaig preguntar-li d’on havia tret aquelles bledes, ja que no es veia cap hort per allí al voltant, i per què anava camps a través tan sola i tan petita.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 18 de juny de 2012

Olor de garrofes

Les cases tenien les finestres petites i a totes les portes hi havia miretes barrades amb ferros. Les plantes, en els testos dels balcons, penjaven enfora verdes i florides de vermell. Tot feia pudor de fems i olor de garrofes.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 17 de juny de 2012

Pinyol de préssec

Jo encara tenia el pinyol de préssec a la boca i no sabia què fer-ne. Què menges? No li vaig contestar. Vaig agafar el pinyol amb dos dits, quan el que tenia eren ganes d’escupir-lo lluny, i el vaig llençar.
Quanta, quanta guerra... 

dissabte, 16 de juny de 2012

Gos de cua escapçada

Lligat a una anella amb una cadena llarga, tota ella rovell, un gos esquifit, amb la cua escapçada, es va posar a lladrar després d’haver estat una estona mirant-nos.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 15 de juny de 2012

Plantada com un pi

No sé per què, mentre aquella nena em mirava, vaig estar content de no anar estripat. Estava quieta, plantada davant meu com un pi, mirant-me amb ulls de persona gran i tafaners.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 14 de juny de 2012

Cistell de bledes

Una nena petita vestida de verd i de vermell, amb mitges de color de xocolata, carregada amb un cistell ple a vessar de bledes, se’m va aturar al davant mentre jo em passava una mà per la cara que s’anava cobrint de pèl moixí.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 13 de juny de 2012

Poll de rei

És un poll de rei! Els reis eren els polls. Vivien enganxats amb nosaltres, fent el mort quan estaven tips. En vaig veure volar un de la camisa d’en Ximeno a l’espatlla d’en Viadiu. Se’ns menjaven. Sempre a punt de fer servir la boca per xuclar sang. No tenen boca, tenen trompa!
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 12 de juny de 2012

Carn de préssec

Tot mossegant la carn ensucrada i dura del préssec i sense mirar-me, em va dir: les coses importants són les que no ho semblen.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 11 de juny de 2012

Pètals i fulles

Què són, els pètals? Em va mirar: de les fulles de la planta se’n diuen fulles. De les fulles de la flor se’n diuen pètals.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 10 de juny de 2012

Minats de polls

Al cap de quatre dies no hi havia cap soldat que no tingués els cabells i cada plec de la roba minats de polls. De petits, de grossos, d’ous a punt d’esclatar, blancs com cervells de gallina. En Bartomeu deia que, a contrallum, els veia volar.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 9 de juny de 2012

Préssecs de secà

Se’m va asseure al costat sense badar boca, va treure dos préssecs d’un cabàs vell i brut, són de secà, i me’n va donar un. Ens vam mirar als ulls i em va semblar que ens coneixíem de sempre, que ja l’havia conegut, no sabia on ni quan, al mig d’una tarda com aquella asseguts en un marge. 
Quanta, quanta guerra...

divendres, 8 de juny de 2012

Vaques a casa

Es deia Agustí. Havia nascut al Torrent de les Flors. A casa seva vivien de vendre llet i tot feia pudor de vaques, deia, perquè tenien l’estable a la rebotiga. Totes les vaques a casa!
Quanta, quanta guerra...

dijous, 7 de juny de 2012

Lliris d'altar

L’olor de l’encens el trasbalsava; la quietud, les paraules del capellà que m’agradaven tant perquè no les entenia. S’embadalia amb les casulles... blanques, rosa, grogues, morades... totes brodades d’or. I els lliris dels altars i les corones dels sants, sants amb un genoll rosat que els sortia per l’esquinç de la túnica.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 6 de juny de 2012

Cavall furiós

Sense encomanar-me ni a Déu ni al diable i a risc de fer-me matar vaig treure forces de no sé on i vaig córrer cap al cavall, li vaig saltar al damunt i com si se li hagués engegat una molla se’m va endur galopant furiós.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 5 de juny de 2012

A la vora dels joncs

Quan l’home va estar cansat i tip de pegar-me, em va posar a dalt d’un carretó, em va empènyer fins arran del riu i em va abocar a la vora dels joncs tot dient uns renecs tan gruixuts que, de tant que ho eren, més m’hauria estimat no sentir-los.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 4 de juny de 2012

Ball de ratapinyades

Cap al tard va començar el ball de les rata-pinyades. Entraven i sortien, s’apilotaven, als racons, s’hi penjaven talment drapots socarrimats.
Quanta, quanta guerra... 

diumenge, 3 de juny de 2012

Vermell com un bitxo

El moliner vermell com un bitxo amb els ulls fora del cap se’m va tirar a sobre i em va apallissar mentre ella, dreta i dura, l’anava atiant. Mata’l! Mata’l!
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 2 de juny de 2012

Cavall blanc plantat

A la portalada s’hi va plantar un cavall blanc. Va venir fins on era i, aturat, va començar a donar cops de pota amunt i avall.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 1 de juny de 2012

Agafar una pera

Damunt del seient del camió hi havia una bossa. Amb la mà encara a dins i quan no sabia si havia agafat una poma o una pera, un cop al clatell em va estabornir.
Quanta, quanta guerra...