A l’últim em vaig enfonsar en un son neguitós fins que em va despertar, junt amb la claror, una gran piuladissa d’ocells. N’hi havia un que tenia el ventre de color de taronja, d’altres el tenien verd. A l'última branca de l’arbre del penjat un pardal va començar a cridar. Semblava que s’hagués tornat boig.
Quanta, quanta guerra...
