dilluns, 30 d’abril de 2012

L'ase del drapaire

Un dia que vaig contestar malament a la meva mare l’endemà mateix em va parlar per primera vegada del meu germà i quan entrava brut a casa, i xop d’haver desviat els reguerons, deia sense mirar-me: al teu germà li he fet raspallar l’ase del drapaire. Demà de matinada el teu germà m’ajudarà a carregar els clavells.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 29 d’abril de 2012

Camp de clavells

La meva mare era de Sarrià i tenia un camp de clavells a cavall de Sarrià i de Sant Gervasi; a la vora de la via del tren de Sabadell. Jo l’ajudava en la feina de fer esqueixos, regar i collir.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 28 d’abril de 2012

Com una tortuga

La companyia no el va despatxar però el va canviar de línia. Servia un tren atrotinat, calmós com una tortuga, que només feia viatges curts. 
Quanta, quanta guerra...

divendres, 27 d’abril de 2012

Al peu de l'avellaner

Aquella nit em vaig plantar. Després de fer un sot molt fondo al peu de l’avellaner, m’hi vaig ficar i em vaig cobrir de terra fins als genolls. Havia dut la regadora plena d’aigua i em vaig regar. Volia que em sortissin arrels: ser tot branques i fulles.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 26 d’abril de 2012

L'esquena del gat

Corrents vaig anar a buscar el gat. L’hi vaig deixar a tocar i estava quiet. Mira el gat... mira... Li vaig fer passar una maneta per l’esquena del gat que tot d’una va voler fugir, li va saltar per sobre i li va esgarrinxar el pit.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 25 d’abril de 2012

Dos rengles de clavellines

Al mig del camp, entre dos rengles de clavellines, damunt el regueró d’aigua, li vaig fer un llit de fulles de violeta verdes i rodones. I, amb por de trencar-la, la vaig deixar allí.
Quanta, quanta guerra... 

dimarts, 24 d’abril de 2012

Com un cuc

Quan la vaig tenir com un cuc la vaig posar damunt d’una tovallola i la vaig arrossegar estirant la tovallola fins al començament del camp. La claror del sol va acabar de despertar-la.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 23 d’abril de 2012

Rosa sota del sol

Per les arrels de l’arbre s’haurà encabit el seu fantasma soca amunt fins a respirar altra vegada tots els vents de la rosa, rosa sota del sol la rosa tornarà a ser rosa, si no ho sabré jo més que ningú, creu-me, rosa quan la rosada, no, quan la claror de la rosada, no, quan encara la rosada nascuda de la nit humida, no, quan encara la rosada en els brins d’herba...
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 22 d’abril de 2012

Gat lluny

La tarda d’aquell dissabte la meva mare em va dir que havia d’anar a parlar amb algú de la venda dels clavells i em va dir que havia de vigilar la nena de la veïna, que, sobretot, no se li acostés el gat.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 21 d’abril de 2012

Ulls violeta

Tenia els ulls de color de violeta amb esquitxos d’or. Boig de sentir-me gran al costat d’ella tan petita, vaig anar a arrencar totes les violetes. Només havien de ser violeta els seus ulls.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 20 d’abril de 2012

Lliri florit

Assenyala l’àngel anunciador. Amb el lliri florit davant de Maria, ros i amb tirabuixons com jo abans d’entrar al col·legi, amb les plomes de les ales, una llista blava, una llista vermella, l’àngel s’aguantava a mig aire.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 19 d’abril de 2012

Com a un ocell

No sé perquè les nenes em feien ràbia, si algun dia en podia agafar una li cargolaria el coll com a un ocell. Prenien l’amor de les mares.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 18 d’abril de 2012

Fils de flors

Ens passàvem hores asseguts en un marge i de vegades l’aire duia fils que arrencava al cor de les flors pobres i alguns se m’encastaven a la roba.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 17 d’abril de 2012

Ase

En Rossend, el fill del drapaire que ens deixava l’ase i el carretó per anar a dur clavells al mercat, tenia la punta del nas vermella i feia riure.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 16 d’abril de 2012

Pàmpols de figuera

Mentre ell parlava, jo, sempre jo, amb el punter havia d’assenyalar tot el que anava anomenant: el mar Mort, el bastó de Moisès, les taules de la Llei, l’arbre del bé i del mal, Adam i Eva guarnits amb pàmpols de figuera.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 15 d’abril de 2012

Forma de peix

En Josep tenia una cicatriu a la cuixa esquerra, a la part de dintre, en forma de peix, que feia riure.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 14 d’abril de 2012

Llentia

Vaig néixer a mitjanit, a la tardor, amb una taca al front no pas més grossa que una llentia. Quan feia enfadar la meva mare, deia, mig girada d’esquena, sembles un Caín.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 13 d’abril de 2012

Ovelles voladores

També m’explicava contes: el del pastor amb ales. “En un país de la fi del món, en una vall desconeguda, hi havia un pastor que pasturava el seu ramat. A la nit, mentre dormia, a ell i a totes les seves ovelles els sortien ales. Ales petites. I ell i ovelles es posaven a volar per damunt de la vall fins a la matinada.”
Quanta, quanta guerra...

dijous, 12 d’abril de 2012

A cada rosa una cara

A l’acabament fer-li descriure la cara de totes les dones que haurà anat trobant pel camí i que l’hauran atret. Les cares que només haurà vist un moment, les cares que l’hauran fascinat, les cares que l’hauran enamorat i que seran la de la seva mare. La d’ell. Un malson. Tindrà l’obsessió de les roses. Al mig de cada rosa la cara de l’última dona.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 11 d’abril de 2012

Romegueres

I a la darrera pàgina, en el moment de morir -perquè el matava d’un esquitx de metralla-, li donaré el benestar absolut per haver pogut veure tantes muntanyes, tants i tants camins, tantes i tantes argelagues i tantes romegueres.
Quanta, quanta guerra... 

dimarts, 10 d’abril de 2012

Magrana reial

Tu, que tenies tot el temps per fer-la esperar, amb l’alegria de viure, amb el gust de la poma i de la pera, la magrana reial corona de reina quan li cau la fulla arrissada i li surt la corona que tanca la capsa verda dura rodona plena de brillants vermells com la sang quan et talles i te’n surt una gota de foc com un gra de magrana amb el pinyol de fusta del color dels teus llavis, no el pinyol, sinó les fulles de la flor perseguides pel vent per deixar que rumbegi la corona tendra, això, que rumbegi la corona tendra tu que has volgut morir per l’aigua amb una papallona groga clavada als cabells. 
Quanta, quanta guerra... 

dilluns, 9 d’abril de 2012

Sota del salze

Ell s’havia aturat una mica lluny i jo no sabia què fer, però tot d’una em va venir por i vaig arrencar a córrer i quan em vaig adonar que m’aconseguia em vaig quedar sota del salze, d’esquena a la soca, i ell es va plantar al meu davant amb els braços estesos a banda i banda perquè no pogués fugir.
La salamandra

diumenge, 8 d’abril de 2012

Créixens

Vaig passar per sota del salze, vaig arribar a l’estesa dels créixens i em vaig agenollar ran de l’estany. Tenia, com sempre, les granotes al meu voltant. 
La salamandra 

dissabte, 7 d’abril de 2012

Les granotes

Però aquell dia les granotes es van ficar a l’aigua d’un bot i el mirall de l’estany va fer-se miques i quan l’aigua va tornar a ser llisa vaig veure la cara d’ell al costat de la meva com si des de l’altra banda dues ombres m’estiguessin mirant.
La salamandra

divendres, 6 d’abril de 2012

Trèvol

Devien caure de la lluna quan jo hi era i es plantaven sols i brotaven i s’enlairaven com esperitats amb una fúria de planta boja que feia esgarrifar. En vaig mastegar un i el vaig haver d’escopir perquè era agre com el trèvol.
El senyor i la lluna

dijous, 5 d’abril de 2012

La bèstia de la nit

En fi: el raig estava tallat davant un precipici negre i vaig veure la gran bèstia de la nit mossegant-se la cua al capdavall dels seus grans entortolligaments de fosca.
El senyor i la lluna

dimecres, 4 d’abril de 2012

Llenties

Però aquella nit, a la lluna, en vaig trobar més. Devia ser el temps, perquè els primers dies no n’havia vist cap... I d’aquelles llenties n’hi havia que treien brot, un brot molt fi, com un fil dels més prims, del seixanta o del setanta, un fil que semblava trencadís però que no es trencava de cap de les maneres.
El senyor i la lluna

dimarts, 3 d’abril de 2012

L'ermini

I gairebé no em recordava de cap on queien els pollancs de les fulles que només tenen un costat, ni d’on s’aparellaven els erminis, ni dels herbeis emmidonats de merles blanques.
El senyor i la lluna

dilluns, 2 d’abril de 2012

Nards

I aquell secret... Aquell secret que em feia riure mentre escombrava el menjador o quan em rentava l’únic plat que empastifava... que em feia venir ganes de riure quan algun infeliç em passava pel costat, com és ara vostè, els qui no saben on cauen els molins que no es veuen ni de dia ni de nit, les vaques transparents, borratxes d’aigua amb anís, la baixada de les estranyes conxorxes dels llessamins, de les magnòlies i dels nards, el cementiri dels emblanquinadors...
El senyor i la lluna

diumenge, 1 d’abril de 2012

Estanys amb cignes

I de lluny, tot semblava igual: les muntanyes de la farina i les muntanyes nevades, que també n’hi ha, els prats de gardènies sense fulla verda i els grans estanys de llet, amb els cignes adormits; les esteses dels llençols de la bugada...
El senyor i la lluna