dilluns, 30 de gener del 2012

Ocells

Vostè no pot imaginar com distreu. Estàs darrere d’una mata, quiet, esperant... L’ocell passa, fa un giravolt, va, ve, va, ve... sembla que es vulgui posar damunt d’una branca, torna a volar perquè ha sentit cruixir un branquilló i quan menys t’ho penses, clic!, ja s’ha aturat. El tens allí, com una boleta de llana... perquè el metge em va dir, caci ocells, distregui’s... el tens allí i, a poc a poc, sense respirar, encares l’escopeta, apuntes, dispares... i l’ocell es llença content cel amunt o bosc endins... 
Record de Caux