dimarts, 31 de gener de 2012

Flors a la mà

No sé com descriure-la, i valdrà més que no ho faci... Seia dos rengles més avall, cap a la banda dels primers violins. Només li faltaven les flors a la mà. Els cabells, el perfil... i la cara -fina, tendra, senyora, entre Reynolds i Gainsborough, sap?
Record de Caux

dilluns, 30 de gener de 2012

Ocells

Vostè no pot imaginar com distreu. Estàs darrere d’una mata, quiet, esperant... L’ocell passa, fa un giravolt, va, ve, va, ve... sembla que es vulgui posar damunt d’una branca, torna a volar perquè ha sentit cruixir un branquilló i quan menys t’ho penses, clic!, ja s’ha aturat. El tens allí, com una boleta de llana... perquè el metge em va dir, caci ocells, distregui’s... el tens allí i, a poc a poc, sense respirar, encares l’escopeta, apuntes, dispares... i l’ocell es llença content cel amunt o bosc endins... 
Record de Caux 

diumenge, 29 de gener de 2012

Pomera de flors vives

Quan hi vaig ser a prop vaig estirar el braç: les flors, sense que fes un alè d’aire, es gronxaven, sospiraven, eren vives, eren de debò. Abans de poder-ne tocar una, la pomera, les flors i una servidora, tot es va enfonsar.
Una carta

dissabte, 28 de gener de 2012

Branques de roser

Vaig portar dos panets partits pel mig amb un tallet de carn rostida a dintre i al cap d’una estona de passejar li vaig preguntar si tenia gana, vaig desembolicar els panets i n’hi vaig donar un i, per menjar-los, ens vam clavar d’esquena a una paret de jardí amb branques d’arbre i branques de roser que sortien enfora.
Aquella paret, aquella mimosa 

divendres, 27 de gener de 2012

Corbs de l'arbre

Els corbs de l’arbre, ara l’un ara l’altre, van començar a fugir de les branques, els del cel es van escampar i el cavall es va posar a caminar.
Una carta

dijous, 26 de gener de 2012

Pomera i seda

La pomera era allí, clavada a l’aigua tibant i llisa, i m’hi vaig anar acostant, acostant... A les plantes dels peus hi tenia seda. L’aigua era de seda. I la pomera m’esperava i era com si digués, vine, vine... 
Una carta

dimecres, 25 de gener de 2012

Mimosa perillosa

Després, quan anava a la farmàcia, encara que només hi anés a comprar àcid bòric, el dependent, ja se sabia: vigili la mimosa... I ara, quan estic refredada és com si acabés d’arreplegar-lo a la paret, com si encara hi fos...
Aquella paret, aquella mimosa

dimarts, 24 de gener de 2012

Crisantema

Els dos que volien un bitllet de tramvia em van preguntar com em deia i jo els vaig dir el meu nom de seguida, no me n’havia pas d’amagar... Els vaig dir: Crisantema, i van dir que jo era una flor de tardor i que semblava mentida que, tan jove, fos una flor de tardor.
Aquella paret, aquella mimosa

dilluns, 23 de gener de 2012

Pomera florida

Jugaven a néixer i a morir, i de la ferida que deixaven sobre l’aigua llisa sortien flors i més flors. I a l’últim, totes plegades, van anar fent una pomera. Imagini una pomera florida al pic de l’estiu i a dintre del mar.
Una carta

diumenge, 22 de gener de 2012

Sota d'una mimosa

Em va dir que el que jo tenia era un refredat de primavera. Li vaig explicar que havia passat un parell d’hores amb brusa de seda a sota d’una mimosa. I ell va dir: és el pol·len, no es posi mai més a sota d’una mimosa.
Aquella paret, aquella mimosa

dissabte, 21 de gener de 2012

Cadernera senyora

La cadernera va fer un saltiró, se’ls va girar de cara amb el cap decantat i l’ull rodó com una gallina, va obrir les ales i les va tornar a tancar. Es va estar una estona quieta, escoltant. Tot d’una es va espolsar la cua, va estarrufar les plomes del pit, s’hi va donar uns quants cops de bec i va saltar a terra d’una volada. Caminant es va ficar a la gàbia.
-Hi ha entrat com una senyora...
El mar

divendres, 20 de gener de 2012

Blanca flor de pomera

I sense gairebé pensar, només pensava paraules: flors, pomeres, pomeres florides de blanc, blanc de flors, blanca flor de pomera, flors escampades per terra... I vaig pensar que seria bonic de veure una pomera al mig del mar.
Una carta 

dijous, 19 de gener de 2012

Marialluïsa

I, si demano un sobre d’aspirina, el dependent nou, que no em coneix, diu: tingui, dues pessetes i mitja. I crec-crec, la caixa. I, si demano marialluïsa, el dependent ni em mira i diu: dos rals. I crec-crec, la caixa.
Aquella paret, aquella mimosa

dimecres, 18 de gener de 2012

Mimosa al damunt

Un dia, quan estàvem al peu de la paret i el cel era d’aquell blau de nit que encara no esborra les coses, van encendre els fanals i vaig veure que l’arbre que teníem al damunt era una mimosa.
Aquella paret, aquella mimosa

dimarts, 17 de gener de 2012

Passejar la cadernera

-Ens deixa passejar la cadernera?
-Què dius que què?
-A la meva germana li agradaria de passejar la cadernera. Només una mica. Agafada per la nansa.
El mar

dilluns, 16 de gener de 2012

Flors de pomera

Una lluna... com si Déu en persona l’acabés de posar per sempre entre el mar i la nit. Com si fos feta amb totes les flors de les pomeres del meu hort.
Una carta

diumenge, 15 de gener de 2012

Pensaments

Les parets eren pintades de color de rosa amb una garlanda de pensaments tot al voltant. Hi havia una calaixera, un bressol vestit d’una roba de floretes muntada a volants, una tauleta ran de finestra amb un coixí al damunt per posar-hi la nena per vestir-la i despullar-la.
Una carta 

dissabte, 14 de gener de 2012

Groga com una magnòlia


A mig matí em van trobar a terra, al costat del llit, sense coneixement. Quan em van tornar els sentits estava groga com una magnòlia i tenia una cosa de nervis que em feia tancar i obrir un ull contra la meva voluntat.
Una carta

divendres, 13 de gener de 2012

Cavall aturat

El cavall es va parar i la veu se’m va fondre a la gola. No podia cridar “arri” i els corbs de l’arbre i els que volaven van quedar aturats, els uns a la branca, els altres al cel. 
Una carta

dijous, 12 de gener de 2012

Corbs

El camí passava per entre camps, amb la terra seca, clivellada; només, a la meva dreta i una mica lluny, es veia un arbre vell amb les branques despullades, plenes de corbs. Els corbs anaven i venien, se n’escapaven tres o quatre de l’arbre, amb un vol capritxós i hi tornaven. 
Una carta

dimecres, 11 de gener de 2012

Figues per terra

I quan vaig deixar de mirar aquell bé de Déu de dia que començava, vaig veure el meu marit a dalt de tot de la figuera com un ocellot, i vaig pensar: Està fent el boig, tan amunt... La branca va fer crec! i el meu marit, el cistell i unes quantes figues, tot per terra.
Una carta

dimarts, 10 de gener de 2012

Caderneres

Era la dona de la cadernera que ja feia una estona que els escoltava. La nena va acostar un dit a la gàbia i, sense tocar-la, va riure. El nen li va agafar la mà i la hi va fer enretirar.
El mar

dilluns, 9 de gener de 2012

Fulles de figuera

Aquella matinada, per sobre de la figuera i per entre les fulles de la figuera, el cel era de color de malva. Vaig pensar: les figues deuen ser fresques. I em vaig esgarrifar tota perquè em van córrer unes pessigolles per l’espinada com aranyes.
Una carta

diumenge, 8 de gener de 2012

Gallines

Jo el mirava des de la finestra de la cuina tot preparant la calderada per a les gallines i, mentre ell anava a buscar l’escala al porxo, vaig pensar: així et rebentessis.
Una carta

dissabte, 7 de gener de 2012

Figues dolces

La figuera ja tenia pàmpols grocs i les figues, de coll de dama, eren dolces com la mel: sobretot les que estaven una mica picades d’ocells.
Una carta

divendres, 6 de gener de 2012

Figues per esmorzar

Una matinada així el meu marit va dir que volia menjar figues per esmorzar. Feia cosa d’una setmana que ens havíem barallat per culpa d’interessos i jo encara li tenia rancúnia. Vaig a collir figues, va dir.
Una carta 

dijous, 5 de gener de 2012

Roselles

Vostè coneix tan bé com jo aquestes matinades de darreries d’estiu, encara rosses i no adormides: tot just quietes. Els blats ja no es gronxen perquè els han segats i les roselles qui sap on paren.
Una carta

dimecres, 4 de gener de 2012

Cuques de fanalet

Sí senyora, no facis morrets. Se’t menjarà per berenar i llençarà els ossets perquè riguin les cuques de fanalet. Sí senyora. A fer bondat. Digues... pa-pà, ma-mà...
La mainadera

dimarts, 3 de gener de 2012

Pardal de teulada

Bruixeta! Si ve el dimoni parrongo se’t menjarà tota: de primer un ditet, després un altre, després els peuets, els genollets... i la panxona de pardal de teulada... 
La mainadera

dilluns, 2 de gener de 2012

Cadernera passejadora

-Parlant del seu marit es quedarà sense cadernera.
-Qui li ha obert la porta?
-Vostè dirà... els nens, que tenien ganes de passejar-la.
-Mirin d’agafar-la.
El mar 

diumenge, 1 de gener de 2012

Color de llessamí

La Neus surt a obrir-la amb el paraigua vermell i es diuen coses i també menjarà pastissos de nata amb forquilleta d’or, amb el dit petit amunt, i jo aviat et faré la lleteta de color de llessamí. Eh que estem bé soletes?
La mainadera