dilluns, 31 de desembre del 2012

Cucs per pescar

Ei! minyó, vine, que m’ajudaràs... a un centenar de metres un home pescava. Seia en un tamboret d’estisora; al costat hi tenia un sarró i un pot ple de cucs.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 30 de desembre del 2012

Roses grogues

... igual el roser de les roses grogues que s’enfila i aviat passarà de la barana del terrat, la terra bona que és teva... Torna! Torna! 
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 29 de desembre del 2012

Clavells i poncelles

... igual el racó a l’acabament del camp amb la barraca de les eines, les piles de canyes ben tallades per clavar a terra i fer aguantar les clavellines que tot l’estiu no han parat de florir: clavells i poncelles, poncelles i clavells; 
Quanta, quanta guerra...

divendres, 28 de desembre del 2012

Flors d'aigua

... igual el gran dipòsit ple d’aigua per regar, amb flors d’aigua a dintre que es gronxen; 
Quanta, quanta guerra...

dijous, 27 de desembre del 2012

Arbres sense vent

En quin ombrívol paradís m’esperes
d’aigües planyents i d’arbres sense vent,
engelabrit del teu desistiment,
espectre de les meves primaveres?
Agonia de llum

dimecres, 26 de desembre del 2012

Ànecs negres

Una colla d’ànecs negres amb una taca blava fosca al front es ficaven a l’aigua i en sortien de pressa. Dos, els de més a la vora, van arrencar la volada. Aviat tota la colla els va seguir.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 25 de desembre del 2012

Camèlies abrigades

Tot es perdrà si no tornes... encara està tot igual. Torna... Igual, el racó amb la teulada de canyes que abriga les camèlies de les gelades de l’hivern. 
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 24 de desembre del 2012

Ratpenats a la roca alba

Sota un cel pur enroentit per l’alba
tots bategants, mos pobres ratpenats
enlaire pernejaven, agitats,
per l’espadat de l’alta roca calba.
Agonia de llum

diumenge, 23 de desembre del 2012

Heura arrencada

Ara estic sola en la presó de l’aire.
Amb una mà indecisa de captaire,
oh nit, ja fregues mon indúctil fang,

fins que, convulsa, arrencaràs tot d’una,
entre tu i jo feréstega vedruna,
l’heura vermella de la meva sang.
Agonia de llum

dissabte, 22 de desembre del 2012

Anyell llanut

Escombra vil, esponja assedegada,
espill rodó de l’aigua del gibrell!
Llana tot just mal abrigant l’anyell!
Marges nevats de l’última bugada!
Agonia de llum

divendres, 21 de desembre del 2012

Mata amb flama

Reial corser, quin déu et desembrida?
Com flama brusca en mata agemolida
ixes del vil parrac espès de polls.
Agonia de llum

dijous, 20 de desembre del 2012

Batec d'ales

Sentia el batec de les ales d’un ocell. Em vaig asseure damunt d’una pedra coberta de molsa humida a tocar de l’aigua que clapotejava.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 19 de desembre del 2012

Falgueres i argelagues

M’envestia una olor de terra, podrida per les pluges damunt de les fulles de tantes tardors. El terreny canviava; ja no hi havia argelagues sinó falgueres i feia pendís.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 18 de desembre del 2012

Crits de gall

A Llevant l’esventaran
crits de gall i batecs d’ala;
-com s’espiga amb grans d’argent
ran la mola entenebrada!
Agonia de llum

dilluns, 17 de desembre del 2012

Soques d'arbres

La pluja s’havia acabat però encara en queia dels arbres i tot s’havia omplert de boira. De tant en tant, com una sorpresa, naixia de la blancor lletosa, una soca o un matoll.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 16 de desembre del 2012

Xisclet de falziot

Oh mos companys esbarrellats de cara,
ja sóc del vostre immòbil escamot!
Amb un súbit xisclet de falziot
una sageta en el meu coll s’enllara.
Agonia de llum 

dissabte, 15 de desembre del 2012

Arbres de bosc espès

Em vaig pessigar el tou del braç per ben adonar-me que no desvariejava. Que estava ben despert tot travessant un bosc espès d’arbres i que no era la primera vegada que travessava un bosc. La soledat dels boscos sempre m’havia portat consol.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 14 de desembre del 2012

Blat indecís

Als molins on el temps mol
només hi ha farina negra;
-ara el blat, com indecís,
ens verdeja ran de terra.
Agonia de llum

dijous, 13 de desembre del 2012

Conill o llebre

Una bestiola que tant podia ser un conill com una llebre va entrar furient com si l’empaitessin i devia sentir la meva olor perquè tan boja com havia entrat tan boja va sortir.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 12 de desembre del 2012

En una clariana

I em vaig trobar en una clariana que vaig travessar xisclant i amb els braços estesos com les ales d’aquells ocells que havien passat. 
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 11 de desembre del 2012

El bosc a dins

Em va semblar que no era jo qui caminava sinó els arbres, tot el bosc. ¿Vaig entrar en el bosc o ell havia entrat en mi? 
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 10 de desembre del 2012

Vol d'ocells

¿Qui m’havia xuclat del pensament el començament d’aquell dia? Va passar, alt i lluny, un vol d’ocells xisclant.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 9 de desembre del 2012

L'olor dels clavells

Res no era de debò. Jo no havia fugit mai de casa meva, tot ho havia somiat i encara somiava estirat en el meu llit mentre per la finestra oberta entrava l’olor que emborratxava dels clavells.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 8 de desembre del 2012

Flor de camp

L’ombra en pren tota la flor
i la maura amb aigua freda;
-ai que el blat es va gronxant,
abrinat, en mar espessa.
Agonia de llum

divendres, 7 de desembre del 2012

Tremolor de fulles

Algú em seguia ja feia estona sense que pogués recordar ni on ni quan aquest algú havia començat a seguir-me. No sentia res, ni remor de passos, ni tremolor de fulles.
Quanta, quanta guerra... 

dijous, 6 de desembre del 2012

Xuclamels amb fel

Vaig fugir corrents amb el cap que em rodava. A l’entrada del camí vaig vomitar tot el meu fel a tocar dels xuclamels.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 5 de desembre del 2012

Mitja serp

Al fons de la plaça el camí continuava. Mitja serp va barrar-me el pas: el tros de la cua. Alguna roda la devia haver partida i el tros amb el cap es devia haver entaforat bosc endins.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 4 de desembre del 2012

Pins amb erugues

El camí no era ben recte i, cap a la meitat, davant d’uns quants pins carregats de bosses plenes d’erugues, vaig sentir rajar aigua.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 3 de desembre del 2012

Mosca neta

En un dormitori del primer pis, que de moment no vaig veure perquè me’l tapava el llit, hi havia un home mort amb els ulls oberts mirant el sostre; damunt d’una mà, de dits curts i ungles negres, es netejava les potes una mosca.
Quanta, quanta guerra... 

diumenge, 2 de desembre del 2012

Sota d'una parra

Sota d’una parra, a la vora d’un galliner sense gallines, hi havia un gat mort. El sol queia de ple a la fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajoles grogues i blaves amb dibuixos de branques i fulles.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 1 de desembre del 2012

Geranis morts de set

A la dreta, després de passar una font sense aigua, hi havia el pati d’una masia molt gran voltat de geranis vermells i rosa morts de set i mig desflorits.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 30 de novembre del 2012

Cavall esperonat

Com el cavall que l’esperó calciga
porto en el flanc la cicatriu antiga,
la sal del mar entre geniva i dent.
Agonia de llum

dijous, 29 de novembre del 2012

Patates del poble de més avall

Vés al poble de més amunt, vés al poble de més avall per trobar patates, o mongetes, o una mica d’arròs. Vés al poble de més amunt, vés al poble de més avall per trobar quatre trossos de sabó...
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 28 de novembre del 2012

Ocells fugitius

Vaig perdut pels carrers fins a les tantes; per les vores dels pallers, per les vores dels horts... els gossos em segueixen, els ocells fugen quan em senten.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 27 de novembre del 2012

Espessor de xuclamels

La tanca era feta de llates de fusta acabades en punxa lligades les unes amb les altres amb filferro rovellat, mig dissimulada per una gran espessor de xuclamels amb un rengle de lilàs al darrera carregats de poms de llavors seques.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 26 de novembre del 2012

Talp per sota

Pel peix roí que entre pedres s’enllota;
pel talp que cerca tenebra per sota;
per l’ocellot en bardissa callant!
Agonia de llum

diumenge, 25 de novembre del 2012

Tanca de xiprers

El camí era estret i curt; arrencava de la corba d’una carretera. Estava solcat de reguerons, cobert de pedres descalçades. A la banda esquerra hi havia el jardí d’una torre vella que amb prou feines es veia de tan tapada per cedres i xiprers.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 24 de novembre del 2012

Bou d'estrelles

La nit ha dut el vent, tot el velam crepita,
la quilla del vaixell l’ampla maragda ha obert
i un bou d’estrelles vives clavat al pit palpita.
Agonia de llum

divendres, 23 de novembre del 2012

Préssecs macats

La verdura sempre massa cuita, la carn mai no és prou tendra, et deixes enganyar; els préssecs te’ls han donat macats, et deixes ensarronar, si l’oli no és d’oliva, et deixes estafar.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 22 de novembre del 2012

Cranc roig

Acosta’t, oh vaixell! El vent sospira,
batem cuejant l’ona que expira
ran del sorral on el cranc roig s’esmuny.
Agonia de llum

dimecres, 21 de novembre del 2012

Carcasses de bous

També s’alimenten de formigues difuntes, de carcasses de bous que els encomanen fúria.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 20 de novembre del 2012

Taronja d'or

Taronja d’or el sol botia per la borda,
pel mar quiet com un gran mar de gel;
els ocells decantats, masses de fel,
llançaven llur cant dolç vers la nau sorda.
Agonia de llum

dilluns, 19 de novembre del 2012

Xollar ovelles

Ell era el més fort. Em va arrossegar fins a l’ovella que xollaven i entre crits i esbufecs em va agafar pels braços i per les cames i em van començar a passar la xolladora pel cap.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 18 de novembre del 2012

Entre falgueres

A la vora de la font, una noia plorava. En sentir els meus passos va alçar els ulls xops de llàgrimes i de seguida es va tapar la cara amb les mans com si es volgués amagar tota ella de mi. L’aigua rajava cantant i fugia entre falgueres.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 17 de novembre del 2012

Ocell ploma-batent

Sempre passant i sempre romanent
com si fos ala i fos arrel alhora,
fidel al branc que es gronxa al seu devora
i a l’ocell que el deixà ploma-batent.
Agonia de llum

divendres, 16 de novembre del 2012

A la vinya

Quan va caure la bomba jo era a la vinya. Però ¿per què? ¿Per què havien de tirar una bomba aquí, només una, si això és un poble de mala mort, sense joves ni res?
Quanta, quanta guerra...

dijous, 15 de novembre del 2012

Mossegada de mastí

El primer cop l’espatlla em mig obrí
com una mossegada de mastí.
Em vaig girar i al segon cop vaig caure.
Agonia de llum

dimecres, 14 de novembre del 2012

Argelagues d'aire

I ve l’hivern, el magre rapissaire
d’allò que es mou, amb argelagues d’aire,
tort de fumeres agres cap al cel.
Agonia de llum

dimarts, 13 de novembre del 2012

Ocell i onada

El cor, ocell dintre una mà ensagnada,
l’afrau del pit que empresonà una onada,
l’ull que somnia, més amunt, obert.
Agonia de llum

dilluns, 12 de novembre del 2012

Flor de tanta nit

I, flor de tanta nit torrejadora,
darrere el front, aquest grumoll d’aurora
inútil a les portes d’un desert.
Agonia de llum