diumenge, 2 d’octubre de 2011

Gat blanc


En una finestra hi havia un gat negre assegut. L’altre era blanc. La primera vegada que l’havia vist, aquell dia que amb el mànec del rasclet feia caure fulles grogues d’una branca, ja tenia un blanc empastifat de bèstia abandonada. Havia saltat de la paret i quan ella es va girar per mirar-lo va recular esporuguit. Però es va avesar a anar al jardí. S’estava quiet en un racó, estirat sobre un tou de fulles seques, i al més petit trepig obria els ulls -uns ulls verds, amb les nines fosques partides per una ratlla negra. 
Aloma