dilluns, 31 d’octubre de 2011

Gallines acalorades

No tenia gens de ganes de cosir, però s’havia d’acabar el vestit perquè l’havia mig desfet i era l’únic que es podia posar. La tarda que va acabar-lo feia tanta calor que les gallines no havien sortit de la seva caseta: estaven ajocades a la barra, amb els becs oberts.
Aloma

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Gardènia

Aloma cosia al jardí. A la bóta que tenia més a la vora s’estaven obrint dues gardènies. Feien una olor que marejava. El dia de Sant Joan se les clavaria amb una agulla que agafés el tirant de la combinació i així no li farien penjar l’escot d’una banda.
Aloma

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Cap-grossos

P.S. Si aneu a Agramunt no espanteu els cap-grossos del dipòsit. 
Aloma

divendres, 28 d’octubre de 2011

Alfàbregues

No recordava qui li havia explicat que algunes noies, a mitjanit, tiraven plom fos en una galleda plena d’aigua per veure la cara que tindria el seu promès. Es sentien xiscles i a gairebé totes les finestres hi havia alfàbregues.
Aloma

dijous, 27 d’octubre de 2011

Pi

Escolta; quan torneu, porta un pi petit o dos. L’un o l’altre deurà arrelar. Els plantaré allà on hi havia hagut la prunera. El jardí està minat de bestioles i a la cuina hi ha formigues. Ja no queda cap flor, però el llessamí sembla un núvol blanc i per Sant Joan tindrem gardènies.
Aloma

dimecres, 26 d’octubre de 2011

Sargantanes

Va pensar en quan era petita i sortia al carrer a mirar els reguerons que hi deixaven les pluges i les sargantanes que hi prenien el sol. “La vida pot canviar”, va dir-se, “i qui sap si tindré sort”.
Aloma

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Molsa

La soca de l’arbre, dreta dins el silenci d’argent d’aquella nit d’estiu, de dies era coberta d’una escorça dura, aspra i grisa; ran de terra tenia un gruix de molsa que la calor feia tornar de color de rovell.
Cop de lluna

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Mosquits

A l’hora de sopar, uns mosquits allargassats voltaven el llum del menjador així que l’encenien i unes papallones petites com arnes, d’un verd esblaimat, que no feien cap mal, anaven morint cremades a la bombeta.
Aloma 

dijous, 20 d’octubre de 2011

Gallines ajocades

Les gallines ja estaven ajocades. Va abocar el blat de moro a la menjadora i va fer quatre crits per espavilar-les. Després va tornar a tancar la finestra del menjador. Estava tan avorrida que s’anava enrabiant.
Aloma

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Llessamí florit

Asseguda en el primer graó, i aixecant el cap, es va adonar que el llessamí ja tenia flors. Les plantes més petites es veien mig mortes de set. Les hauria de regar. Tot i que estava molt cansada, va buidar mig sortidor. Després es va tornar a asseure al peu de la vidriera fins que es va començar a fer fosc.
Aloma

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Ruda

Entremig de les clavellines, d’alguna llavor que hi havia anat a parar, havia nascut una ruda; arrapada a una branqueta, de vegades, Aloma hi veia una eruga ratllada de groc i de negre, quieta com si fos morta; si la tocava amb la punta d’una fulla s’arronsava una mica.
Aloma

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Orenetes xisclant

Per damunt dels arbres va passar un vol d’orenetes xisclant. El cel s’anava tornant d’un blau gris i no podia arribar a veure si estava serè. Encara no hi havia cap estrella.
Aloma

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Granotes

Pel camí de les hortes hi havia dues basses d’aigua roja, plenes de granotes. A la nit, mentre els homes batien a la claror de la lluna, se sentia córrer rates per les golfes.
Aloma

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Olor de llessamí

Li va semblar que la mirava i es va acostar a la vidriera. Mentre esperava que Robert obrís va sentir olor de llessamí.
-No ho entenc; he sentit olor de llessamí i encara no està florit.
Robert va riure:
-Deus haver sentit l’olor que feia l’any passat... Saps si ha sobrat cafè?
Aloma

divendres, 14 d’octubre de 2011

Clavellines

Les clavellines estaven florides. Hauria pogut collir un clavell, qualsevol, sense mirar-lo. Però ja li havien passat les ganes. I les ganes de sortir.
Aloma

dijous, 13 d’octubre de 2011

Palmera alta


Un gos es va posar a lladrar en un jardí. Les branques que sortien per damunt de les parets estaven quietes. A l’altra banda del carrer una palmera es retallava contra del cel, tan alta, que feia basarda de mirar.
Aloma

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Gall


Li agradava sentir del llit estant els sorolls de fora: el tramvia que passava lluny, una botzina. Gairebé a sota de la finestra, el gall que havia nascut pel febrer va fer un espinguet; encara no tenia tota la cua. Aloma va saltar a terra i va anar a mirar el jardí. A aquella hora el veia poques vegades. 
Aloma

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Morera feliç

Havien encès el fanal del carrer i a la paret del costat del llit es gronxava l’ombra de les branques de la morera. “Les fulles d’aquest arbre són felices de poder respirar l’aire de la primavera però d’aquí a uns quants mesos estaran encastades al fang.”
Aloma

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Rosa groga

Quan van arribar al reixat Robert va donar una rosa a Coral. Aloma ni s’havia adonat que l’hagués collida. Era una de les últimes roses grogues que s’havien obert a la vora del llessamí i, amb la llum del fanal, semblava blanca. Va sentir que el cor se li estrenyia. Les roses eren d’ella que les regava: d’ella i de ningú més.
Aloma

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Gallina negra


Al rellotge del menjador, que sempre anava endavant, van tocar les vuit. Ja hi devia haver les ampolles de la llet damunt de la taula. Una gallina es va posar a escatainar com si s’hagués tornat boja. Era la gallina negra que acabava de fer l’ou.
Aloma

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Taronges de pell verda


El vell Cabanes deia que en un país d’Amèrica hi havia tarongers que feien unes taronges que quan eren madures encara tenien la pell verda, i uns homes que a l’arribada dels vaixells es llançaven al mar i agafaven amb la boca les monedes que els tiraven des de dalt: uns homes prims, de color de cacauet.
Aloma

divendres, 7 d’octubre de 2011

Paons


Hi havia una gàbia, gran com una casa, plena d’ocells de tota mena. I paons que desplegaven la cua de tant en tant. En una placeta feien titelles i algunes tardes no se’ls entenia per culpa dels xiscles de les noies que havien pujat a les muntanyes russes.
Aloma

dijous, 6 d’octubre de 2011

Cucs de seda


Els cucs de seda eren tous i descolorits, com Anna; no entenia que el seu germà se n’hagués pogut enamorar. Quan els tocava s’arronsaven i només de pensar-hi li venia una mena de mareig. Hi havia moltes coses que li repugnaven. Però, fet i fet, devia ser com tothom.
Aloma

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Cirerer


Valdria més tenir un arbre que fes fruita de debò. Un cirerer, carregat de cireres, per a poder escopir els pinyols al sortidor, cap a la nimfa dreta al mig de l’aigua.
Aloma

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Morera


I li dolia pensar que no podria llegir el llibre al jardí, asseguda en el banc, sota les branques de la morera. De què els servia la morera ara que no tenien cucs? Quan les móres eren negres queien per terra i ho empastifaven tot.
Aloma

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Roses boniques


Se’n va anar Rambla avall. Les parades estaven atapeïdes de flors. A la primera hi havia galledes amb clavells vermells, rams de ginesta blanca, les últimes violetes. I moltes roses: més boniques que les del seu jardí. Sant Jordi s’acostava. Li va fer pena no poder-ne comprar.
Aloma

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Gat blanc


En una finestra hi havia un gat negre assegut. L’altre era blanc. La primera vegada que l’havia vist, aquell dia que amb el mànec del rasclet feia caure fulles grogues d’una branca, ja tenia un blanc empastifat de bèstia abandonada. Havia saltat de la paret i quan ella es va girar per mirar-lo va recular esporuguit. Però es va avesar a anar al jardí. S’estava quiet en un racó, estirat sobre un tou de fulles seques, i al més petit trepig obria els ulls -uns ulls verds, amb les nines fosques partides per una ratlla negra. 
Aloma

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Orenetes


Era una tarda de començaments de primavera amb orenetes xisclant pel cel. L’aire arrossegava una mica de fum i Aloma gairebé va aturar-se.
Aloma