Es van aturar davant de l’aparador: un paradís defensat pel cristall que els reflectia. Les roses, les branques de lilà blanc, els lliris morats amb els pètals carnosos tacats d’una pinzellada groga, els poms de flors de pèsol: malva, blau i rosa, vivien llurs darreres hores d’immòbil bellesa insultant.
Promesos
