divendres, 30 de setembre de 2011

Desmai


A dalt d’una paret molt vella hi havia un gruix de molsa i al mig del carrer, en un sot ple d’aigua, es veia un tros de cel amb un núvol blanc. Més enllà, vora de la casa nova, les branques del desmai a penes es movien.
Aloma

dijous, 29 de setembre de 2011

Taronger


El reixat, més ample, va deixar passar més aire i els arbres va semblar que se n’adonessin. El taronger, amb les taronges agres com fel, tenia les fulles més verdes. Els rosers feien més roses.
Aloma

dimecres, 28 de setembre de 2011

Rosa blanca

Vam sopar sols a casa. En aquella casa que encara feia olor de ciment i sorra mullada, i pintura. Hi havia roses blanques al menjador i roses vermelles a la cambra. L’olor que feien de caramel em va molestar. Em va deixar sola. Vaig obrir la finestra i vaig treure les roses a fora.
Abans de morir

dimarts, 27 de setembre de 2011

Ibis rosat

Un jardí. Un jardí ple d’ombra, fresc. Un jardí sense flors. Una glicina sobre el reixat de l’entrada i, a intervals, una remor de fulles. Una sala japonesa. Un paravent amb ibis rosats, amb les ales esteses, voltats de crisantems grocs. Una tauleta de laca negra amb incrustacions de nacre. Tot de branques d’ametller.
Abans de morir

dilluns, 26 de setembre de 2011

Tomàquets xinesos

Els tomàquets xinesos, punxeguts i lluents, d’un vermell apagat, arraïmats de set en set, es gronxaven dins l’aire i l’omplien d’una olor agra i nauseabunda. Les fulles dels magraners ja eren ben grogues. El cel era límpid. 
El bany

diumenge, 25 de setembre de 2011

Cargols marins

Mirà el llit ample amb el cobrellit de puntes; la repisa de l’escalfapanxes amb el rellotge eternament parat, al mig, i els cargols marins a banda i banda. Tenia calor: l’aire de la cambra se li feia irrespirable.
Mort de Lisa Sperling

dissabte, 24 de setembre de 2011

Tarongina

Ens vam casar a l’acabament de l’estiu. Plovia. Els núvols grisos, aquella claror cansada, feien més blanc el vestit i les flors de tarongina i més verdes les fulles de les plantes que guarnien l’entrada de l’església a banda i banda.
Abans de morir

divendres, 23 de setembre de 2011

Gardènies

I la casa tancada i deserta, aquell jardí polit amb gardènies i camèlies i llessamins, amb l’olivera vella que els dies de sol, a l’hivern, els servia de vaixell pirata o de far per a guiar vaixells perduts, li semblava una casa i un jardí forasters, -com si mai no hi hagués entrat.
El bany

dijous, 22 de setembre de 2011

Gall, gallina, poll

Rera el filat, dues gallines l’observaven, de perfil, amb una pota una mica alçada, indecisa. Quan va ésser a dins anà cap als covadors; el baf de gallinassa li féu girar el cap. En un cabàs, la lloca s’estarrufà, tota rabiosa, obrí el bec i avançà el cap per picar-lo. D’entre les plomes sortí un pollet i piulà. En sortiren d’altres. En tenia disset. Negres i rossos, es passaven el dia piulant i buscant cucs. Va agafar-ne un: era una bola tèbia i flonja, palpitant, capçada d’un bec curt, amb uns ulls desperts. El va estrènyer una mica. “Si estrenyés fort -pensà- l’ofegaria; però totes les lloques del món anirien covant.” Deixà el pollet al cabàs i la lloca li picà la mà. “No t’amoïnis, que ja te’l torno... i ve de qui sap on, com jo.”
Cop de lluna

dimecres, 21 de setembre de 2011

Tulipes

Veuria la plaça de les palmeres i aquells jardins de la Travessera de Dalt amb parterres de tulipes grogues i rosa, rosers desmaiats, amb lilàs i xeringuilles prop de les reixes, d’on de tant en tant el vent portava, amb una remor profunda de fulles, un perfum tot fresc, de mel, com si un eixam d’abelles anés barrejant els mil perfums escampats.
El bany

dimarts, 20 de setembre de 2011

Pardal

El sol naixent pintava de color de jacint la façana de la casa. Una barreja de rosa i d’or s’anava escampant i diluint pertot arreu. Als seus peus un pardal alçà un vol ras, s’aturà sobre el banc de fusta, es picà l’ala amb dos o tres cops de bec precisos, tombà el cap lleugerament i tornà a volar cap a terra.
Cop de lluna

dilluns, 19 de setembre de 2011

Roses petites

Prop del despatx hi havia una botiga de flors. Després de pensar-s’hi una mica, vencent un deix de vergonya, entrà decidit i comprà un pom de roses petites, voltades de fulles verdes amb un viu de color d’aram.
- Semblen de porcellana- li digué la florista amablement.
Començament

diumenge, 18 de setembre de 2011

Formigues

Tota una corrua de formigues s’hi afanyava, s’amagava per les clivelles: unes formigues grasses, de color de móra, voraces, de mossegada breu, rabioses.
Cop de lluna

dissabte, 17 de setembre de 2011

Soca de mandariner

Al capdavall de l’hort, arrepenjada contra la soca d’un mandariner hi havia una banyera de zenc, vella i abonyegada, amb un cul d’aigua de pluja. Hi flotaven unes quantes fulles seques mig podrides.
El bany

divendres, 16 de setembre de 2011

Gos

Feia vent altra vegada i començaven a caure gotes espaiades. El gos ensumà tots els racons, estigué una estona al llindar amb el cap baix i reculà fins als peus del llit. El vell l’observava ple d’inquietud.
Cop de lluna

dijous, 15 de setembre de 2011

Crisantem

Un dia robà un crisantem del jardí de la senyora Borràs: era d’un groc de rovell d’ou, gros i escabellat com una peça complicada d’orfebreria. Passà un matí sencer passejant-se davant la mata: se’l mirava de reüll. Al migdia l’arrencà, se’l posà al pit sota el davantal i arribà a casa blanca com la cera i panteixant amb la flor rebregada, lletja i sense esclat.
El bany

dimecres, 14 de setembre de 2011

Vinya

Se n’anà per un camí una mica en diagonal, cap a una vinya que s’enfilava pel pendís com un llençol verd estès sobre la terra àrida.
Divendres 8 de juny

dimarts, 13 de setembre de 2011

Corb

- No sé per què deu haver vingut, avui. El corb, vull dir. Primer em pensava que venien per ella, que volien trobar l’indret. Hi senten i potser hi veuen, de lluny. Però vénen per mi. La darrera vegada va picar el vidre de la finestra amb el bec, tota la nit. Encara no l’he pogut haver. L’altre va costar menys: s’havia aturat a la teulada del corral i com que jo estava amagat entre els arbres el vaig ensopegar a la segona escopetada. Tenia una taca blanca sota de l’ala. És el que hi ha al capçal del teu llit. Vénen per mi, no t’amoïnis - afegí preocupat.
Cop de lluna

dilluns, 12 de setembre de 2011

Roses i heures

Un tros enllà es veien quatre cases escampades. Ran de la carretera, sota un emparrat d’heures i roses, hi havia unes quantes taules amb cadires de ferro. S’havia assegut a la del fons. El sol ponent incendiava el cel i al lluny el riu feia un colze de sang.
Divendres 8 de juny

diumenge, 11 de setembre de 2011

Lilàs florits

Anà a la finestra i l’obrí de bat a bat amb compte de no fer soroll. Entrà un perfum violent de lilàs. Ran de finestra, dolçament, l’aire gronxava els plomalls florits. Rera els lilàs, enllà, hi havia el riu: l’aigua lliscava silenciosa i fosca i reflectia els fanals del pont. El cel era un braser d’estrelles -incendiat.
Mort de Lisa Sperling

dissabte, 10 de setembre de 2011

Cavall

Les anques del cavall, un cavall normand, vell, ros, amb taques més fosques, brillaven a la claror de la lluna, xopes de suor. El llom del cavall era una onada immòbil i lluent.
Cop de lluna

divendres, 9 de setembre de 2011

Gladiols vermells

El dia del meu aniversari vaig rebre un paquet de casa. La meva mare m’enviava roba i llibres; la meva germana, en una capsa a part, mitja dotzena de gladiols vermells, del nostre jardí, i mitja dotzena de paquets de cigarretes de luxe. Vaig posar les flors en un gerro sobre la taula -mitja dotzena d’espases de foc- i em vaig posar a treballar amb una encoratjadora sensació de confort interior, tot jo voltat de fum.
La brusa vermella

dijous, 8 de setembre de 2011

Miosotis

Duia un vestit de musselina carmí amb una peça de musselina blanca; al pit, un pom de miosotis retenia un grup de tavelles. Mitjons blancs, sabates de xarol negre i un llaç del mateix color del vestit, com una papallona damunt dels cabells.
El bany

dimecres, 7 de setembre de 2011

Gallines

L’ombra de la casa blavejava, estreta, i no feia un alè d’aire. Les gallines, dretes ran de la paret, tenien la cresta caiguda i al mig del bec badat els tremolava una llengüeta de color de corall. Els ànecs eren al rec.
Cop de lluna

dimarts, 6 de setembre de 2011

Pastanaga

El sol picava i la terra era dura, solcada d’esberles en els indrets sense plantar. Pere estirà una pastanaga i es quedà amb les fulles als dits.
-Això mateix, destrossa-les. Que no ho veus que els treus el guarniment?- Li donà una empenta i li ensenyà com ho havia de fer. Apartava la terra amb els dits, sense tocar les fulles, descalçava tot el peu de la planta i l’arrencava amb una estirada seca-. S’ha de treballar amb el cap, minyó, que per això el tenim.
Cop de lluna

dilluns, 5 de setembre de 2011

Clavells

Pel capdavall passava un rec enclotat i, vora el rec, gairebé sota d’un presseguer carregat de fruita, hi havia un massís de clavells. Vermells, tigrats, rosa: un grapat de colors damunt el llit de cendra de les fulles i les tiges.
Cop de lluna

diumenge, 4 de setembre de 2011

Ànega

L’ànega passava a poc a poc, gronxant-se, amb mitja dotzena de petits al darrera. Anaven tots molls i s’ajocaren al sol.
Cop de lluna

dissabte, 3 de setembre de 2011

Pom de flors

- Saps què m’agradaria?
- Què?
- Que un dia em compressis flors, encara que només fos un pom molt petit.
- No veus que és una cosa passada de moda, això de les flors?...
Promesos

divendres, 2 de setembre de 2011

Lilà

De la penombra de la botiga, darrera de les flors, sortí una mà bruna amb les ungles polides i agafà dues branques de lilà. Unes quantes flors blanques van caure giravoltant sobre els lliris.
Promesos

dijous, 1 de setembre de 2011

Flor de pèsol

Es van aturar davant de l’aparador: un paradís defensat pel cristall que els reflectia. Les roses, les branques de lilà blanc, els lliris morats amb els pètals carnosos tacats d’una pinzellada groga, els poms de flors de pèsol: malva, blau i rosa, vivien llurs darreres hores d’immòbil bellesa insultant.
Promesos