dijous, 18 d’agost del 2011

Dàlia

Jo regava la panera cada tarda i quan el meu marit tornava de la feina, tot i que així que travessava el jardí ja veia que la terra de la panera era humida, em deia, tot fent-me un petó: “Ja has regat les dàlies?” I, veu?, a mi, de joveneta, era una mena de flors que no m’agradaven, perquè més aviat són unes flors que fan pudor.
La sang