diumenge, 31 de juliol del 2011

Jonquilles

Em va dir que ella havia plantat jonquilles, tres dotzenes de jonquilles, i que cada dematí així que es llevava anava a mirar com anaven creixent. Diu que les jonquilles sortien molt a poc a poc de les cabeces per fer-se desitjar i que a l’últim la tija estava coberta de poncelletes fent processó. Que per les poncelletes ja es podia endevinar el color que tindrien les flors. Més que cap altre color, hi havia color de rosa. I un dijous a la tarda els dos nois jugaven al jardí, i quan va sortir a dur-los el berenar, de seguida va veure totes les jonquilles plantades al revés: la cabeça amb els quatre cabellets de les arrels, damunt de la terra; i poncelletes, fulles i tija, enfonsades a dins.
La plaça del Diamant

dissabte, 30 de juliol del 2011

Rosa de Jericó

Fins que molt a poc a poc el nen va començar a xuclar el biberó, el pit se’m va curar i la mare d’en Quimet va venir a buscar la rosa de Jericó que ja estava tancada, i se la va endur embolicada amb paper de seda.
La plaça del Diamant

divendres, 29 de juliol del 2011

Gat

Vivia com deu viure un gat: amunt i avall amb la cua baixa, amb la cua dreta, ara és l’hora de la gana, ara és l’hora de la son; amb la diferència que un gat no ha de treballar per viure.
La plaça del Diamant

dijous, 28 de juliol del 2011

Violetes pàl·lides

Quan es quedà sol entrà en una floristeria i encarregà que cada dia portessin un pom de violetes a la Bàrbara. Eren unes violetes pàl·lides, més aviat lila que morades, grosses. Però no feien gens d’olor, potser perquè eren d’un país fred.
Mirall trencat

dimecres, 27 de juliol del 2011

Nimfees

Amagades entre fulles, tres nimfees es començaven a obrir: eren les primeres. Feia un parell de setmanes que havia encarregat peixos vermells i no els hi acabaven de dur mai.
Mirall trencat

dimarts, 26 de juliol del 2011

Sargantana

Una sargantana grossa li passà ran dels peus com una fletxa i desaparegué darrera d’un tou d’herba.
Mirall trencat

dilluns, 25 de juliol del 2011

Lilàs

Els lilàs que Valldaura havia fet plantar vora la gàbia i una mica pertot arreu tenien els pomells per obrir. “Si els hagués fet plantar al sol ja faria temps que haurien florit”.
Mirall trencat

diumenge, 24 de juliol del 2011

Tórtora

La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obrí els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Més petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida.
Mirall trencat

dissabte, 23 de juliol del 2011

Glicines

Si en Ramon i la Maria s’asseien en un dels bancs a sota de les glicines, hi anava de seguida. Al bon temps les glicines tenien penjolls oberts i escoltava el zum-zum que feien les abelles al voltant de les flors.
Mirall trencat

divendres, 22 de juliol del 2011

Aranyó

D’una fulla a l’altra, l’aranyó de pluja fa teranyina de fil: teixint i teixint, de nit i de dia, entrebancant-se en els plecs, mitja volta, tres punts a l’esquerra, un pilanet, ara passo per sota i ara surto per dalt, si el vent me l’esbulla començo altra vegada i perquè sigui espès teixeixo i teixeixo, mitja volta, tres punts de cadeneta, a dalt es desfà, a lligar-ho, estiro el llençol...
Viatges i flors

dijous, 21 de juliol del 2011

Auró

Al fons del parc totes les fulles daurades i vermelles l’esperaven. Sacsejà un auró i li caigué al damunt una pluja d’hèlices. L’entomà amb els ulls tancats.
Mirall trencat 

dimecres, 20 de juliol del 2011

Lluernes

Les lluernes, que són sàvies, encenen el fanalet. I miren.
Viatges i flors

dimarts, 19 de juliol del 2011

Llessamí del rei Pere

Aquesta flor no és una flor: és un flor. Com el clavell, el baldiró, el violer, el cascall, que són els flors. I no parlem del llessamí valencià del rei Pere “que fa la flor ampla i grossa”.
Viatges i flors

dilluns, 18 de juliol del 2011

Pebrers

El Bosc dels Miralls Trencats és un bosc de pebrers amb les fulles tacades de mal. 
Viatges i flors

diumenge, 17 de juliol del 2011

Pins

... tres pins que aombren migradament la barbacoa, dotze cirerers del Japó que floreixen espès i rosa.
Viatges i flors

dissabte, 16 de juliol del 2011

Suro

L’arbre que domina el jardí, tot i que n’hagin abatudes unes quantes per fer lloc als altres arbres, és l’alzina. Arbre de gran monotonia, però de gran seguretat. Sense malura, de fulla perenne, resistent a totes les envestides dels vents, que brota segur, que es protegeix la soca amb un gruix de suro actualment poc cobejat pels tapers, però que dóna a l’arbre l’abrigall que necessita i que li permet, amb molta parsimònia, això sí, de fer-se centenari.
Viatges i flors

divendres, 15 de juliol del 2011

Arbre de l'amor

Ah, deixava de mencionar dos desmais a la vora de l’estany, tres arbres de Judea o arbre de l’amor i, entre els arbres fruiters, un llimoner.
Viatges i flors 

dijous, 14 de juliol del 2011

Romaní

Els arbustos són innombrables: veròniques, butleies, forsíties, cotoneàsters, cineràries, romanins...
Viatges i flors

dimecres, 13 de juliol del 2011

Fruiters

I com a arbres fruiters plantats generalment al darrera de la casa hi ha quatre albercoquers, sis pruneres clàudies, sis presseguers, tres cirerers i quatre ametllers per poder fruir de l’espectacle d’una bella florida blanca al pic de l’hivern.
Viatges i flors

dimarts, 12 de juliol del 2011

Àlbers

S’hi acumulen una dotzena d’àlbers de fulla gronxadissa tota de plata a la banda de sota, mitja dotzena d’arços, un castanyer bord, dos avets...
Viatges i flors

dilluns, 11 de juliol del 2011

Moreres

Hi ha un camí vorejat de moreres amb les fulles generoses d’un verd cristal·lí.
Viatges i flors

diumenge, 10 de juliol del 2011

Mimoses

Hi ha mimoses d’aquelles que els jardiners en diuen “sempre-en-flor”, d’aquelles altres que al temps de la florida, que sempre s’escau pel mes de febrer, semblen un pom de boles d’or, i d’aquelles que tenen poca capacitat de florida però que creixen de pressa fins a alçades vertiginoses, dretes cap al cel.
Viatges i flors

dissabte, 9 de juliol del 2011

Gats

Cada llosa duia gravat el nom del gat que guardava i el retrat de la bestiola, sota vidre amb marc daurat, estava penjat a l’estela. En el retrat hi figurava només el caparró. Uns caparrons rodons, amb bigotis expectants, amb ullets innocents, rumiadors, amb orelles escoltadores dreçades amunt.
Viatges i flors

divendres, 8 de juliol del 2011

Acàcies

Les cases estaven bastides al voltant d’una plaça rodona i grandiosa, voltada d’acàcies gegants, fulles al cel, flors encatifant la terra tot perfumant-la d’olor de mel, i al mig de la plaça hi havia el cementiri dels gats.
Viatges i flors

dijous, 7 de juliol del 2011

Cargol

“I de què viuen?” “De cargols. Se’ls mengen amb banyes i tot, de viu en viu i sense dejunar.” “I com moren?” “No moren mai; el llot els conserva i la carn de cargol els fa la pell llefiscosa.” 
Viatges i flors

dimecres, 6 de juliol del 2011

Fonolls

Al peu del muret, a la banda de fora, hi havia tous d’herba tendra i matolls de fonolls i més fonolls. Herba i fonolls estaven atapeïts de cargols bovers. 
Viatges i flors

dimarts, 5 de juliol del 2011

Vidalba

Les nenes havien sortit de casa seva per anar a collir la vidalba, algunes la rosella, algunes l’escardot morat, d’altres la rosa de bardissa...
Viatges i flors

dilluns, 4 de juliol del 2011

Cuc de seda

Al peu dels arbres hi havia un capoll de cuc de seda, però gros, i a dintre hi vivia una persona. Com que el capoll no estava ben tancat, per dalt sortia el cap de la persona que hostatjava. I la persona era una senyora.
Viatges i flors 

diumenge, 3 de juliol del 2011

Llessamí

Vaig llevar-me, encara era plena nit, encara anava amb la son encastada als ulls, tota jo un deliri, i caminant caminant, vaig trobar el llessamí, vaig fer un pom amb totes les seves estrelles i ara sóc una nena perduda perquè no vaig saber trobar mai més el camí de casa meva, de la meva casa amb un jardí florit de violers i de vitadímia.
Viatges i flors

dissabte, 2 de juliol del 2011

Buguenvíl·lees

Van plantar buguenvíl·lies, jovenetes i grasses, totes florides d’una mena de foc del cel. 
Jardí vora el mar

divendres, 1 de juliol del 2011

Caputxina

Em va contradir i em va explicar que havia vist en un llibre que hi havia la caputxina nana, i que la caputxina sense nom, només caputxina, feia les campanetes grogues, d’un groc fosc, però que la caputxina que ell volia era la de les campanetes blaves, aquella que planten els guarda-agulles, la viatgera.
Jardí vora el mar