dimecres, 8 de juny de 2011

Heura

I, pertot, l’heura que s’enfila, que escanya, que s’arrossega per ser més forta. L’heura al voltant de l’aigua. L’heura fosca, amb les fulles enterques, que mal tapaven els penjolls de raïms de granets petits i negres. Tot el que en un temps havia estat ordenat, dirigit, l’abandó i el pas de les estacions ho havien convertit en una malaltia. 
Mirall trencat