dimecres, 1 de juny de 2011

Escarabat

Ran de peus una corrua de formigues arrossegava un escarabat de panxa enlaire: bellugava les potes sense poder arrapar-les enlloc. Em va caure una pinya a l’espatlla. Vaig alçar els ulls per veure d’on s’havia despenjat. Un vol d’ocells travessava el cel. L’escarabat, endut mig mort per les formigues, era gros, era negre, era lluent. Panxut. 
Quanta, quanta guerra