dijous, 30 de juny de 2011

Vainilla

Per passar el temps vaig fer una rodona vora l’entrada amb una faixa de cineràries i una altra de vainilla del Perú, i vaig omplir tot el mig de begònia de foc.
Jardí vora el mar

dimecres, 29 de juny de 2011

Lliri de Sant Antoni

- El lliri de tots els lliris és el lliri de Sant Antoni. Després vénen el tigrat i el Corona Imperial. 
- Dispensi, jo no entenc en flors com vostè. El lliri de Sant Antoni és un gran lliri, entesos. Però el lliri alemany té la florida llarga, mentre que el lliri de Sant Antoni...
Jardí vora el mar

dimarts, 28 de juny de 2011

Lliri alemany

I un dia me la vaig trobar plantada de lliris alemanys. D’aquells lliris que tenen les fulles de gasa i que n’hi ha de tots colors...
Jardí vora el mar 

dilluns, 27 de juny de 2011

Flamenc

Després vam parlar de moltes coses: del Brasil i de les plantes que s’hi fan i d’un hotel de Río que mentre hi menges hi ha ramats de flamencs, que són bèsties de color de rosa i de molta pau, que vénen a mirar què fas...
Jardí vora el mar

diumenge, 26 de juny de 2011

Olivera

Em vaig apartar de l’arbre, una olivera de les més retortes, decantada i martiritzada per les ales de tots els vents, a tocar d’una tomba molt senzilla que de seguida em va agradar perquè el sol i les serenes li havien rosegat la pedra i semblava abandonada. 
Semblava de seda

dissabte, 25 de juny de 2011

Flor ametllera

I llessamins d’estrella petita emparradors escala amunt tapen la marquesina. Coronados crisantems dàlies de bergamota flor boja de la magrana coral i la primera de totes a florir la flor ametllera. La blanca rosa delicada flor flor ametllera japonesa prenys d’ametlles dures placenta d’ametlla torrada. Angèlica. Darrera de la carn dintre de la carn les flors sóc jo.
Paràlisi

divendres, 24 de juny de 2011

Gladiols

En aquest temps els gerros s’omplen de gladiols orgull d’espasa florida. Potser sí que hi ha persones que se les estimen molt, vull dir les flors, però n’hi deu haver poques que com jo tinguin ganes de plorar perquè tot d’una quan el cel és gris i amenaça pluja els pugen a la boca mots com ara lilà o camèlia o moc de gall o orella de porc... llessamins reials del rei Jaume! 
Paràlisi

dijous, 23 de juny de 2011

Xuclamel

Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i de troana. 
Orleans, 3 quilòmetres

dimecres, 22 de juny de 2011

Baladre

Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. 
Orleans, 3 quilòmetres

dimarts, 21 de juny de 2011

Pereres

A la dreta de la casa s’estenia un camp de pereres baixes, gran fins on la vista no arribava. Pereres cultivades com ceps, amb les branques lligades a un entreteixit de filferros.
Orleans, 3 quilòmetres

dilluns, 20 de juny de 2011

Rosella

El sol es ponia entre boires: un sol de color de carmí que omplia el paisatge de tons malva. De tant en tant una rosella treia el cap entre les espigues, excessiva d’immobilitat.
Orleans, 3 quilòmetres

diumenge, 19 de juny de 2011

Blat

A banda i banda de la carretera s’estenien els camps de blat. Les espigues es doblegaven, madures, plenes, a punt de rebentar; una brisa lleugera les omplia d’onades rosses. 
Orleans, 3 quilòmetres

dissabte, 18 de juny de 2011

Gerani

¡Gerani vermell Meteor! I res de gerani catleia. El gerani catleia ni per emparrar no és bo. S'enfila o penja, i les fulles van amunt o avall; però mai no cobreixen el peu de la planta. Tota la vida els fuig del peu.
Jardí vora el mar

divendres, 17 de juny de 2011

Til·lers

Vam pujar pel camí dels til·lers. Els til·lers eren tots florits, però les flors ja els començaven a caure. En aquell temps el passeig s'omplia d'orenetes que volaven baix i xisclaven desesperades. -Aquesta olor retorna. ¿Són dels de la til·la pels nervis?
Jardí vora el mar

dijous, 16 de juny de 2011

Roses

Vinguin a veure les roses. Tinc els rosers ensofrats, perquè hi ha com una passa de pugó. Mirin el color de rosa de la carolina. I les poncelles; sembla que l'aire s'enretiri per no fer-les obrir de pressa. I el groc d'aquesta altra, la Talismà. I el vermell de sang de la Holanda, que quan es bada del tot perd força i es torna vermell de color de tomàquet... I, ¿veuen?, aquestes són les roses molsa. Totes les tiges de molsa espessa...
Jardí vora el mar

dimecres, 15 de juny de 2011

Llàgrimes de sant Josep

¿Sap què voldria pintar? Unes flors blaves, d'enfiladissa, que em sembla que es diuen llàgrimes de sant Josep. En voldria posar un pom a la finestra de la casa de vostè, que té aquells vidres petits, i pintar-ho tot.
Jardí vora el mar

dimarts, 14 de juny de 2011

Magnoliera

Es van encantar davant de les magnolieres. De les flors girades amunt, totes de color de cera, i de les flors poncelles. I de cada magnoliera, que semblava un arbre de rei.
Jardí vora el mar 

dilluns, 13 de juny de 2011

Cineràries

Tot venint cap aquí he vist cineràries.  ¿Ja ho sap que xuclen tot el que se'ls posa a tret? Amb el que xuclen les cineràries es farien unes bledes amb uns tronxos blancs com llet.
Jardí vora el mar

diumenge, 12 de juny de 2011

Eruga de ruda

Una vegada, distreta, vaig tirar un brotet de ruda amb una eruga, que tenia uns colors preciosos... negre i groc, amb ratlletes de seda... ¿Ja sap com són, oi, les erugues de ruda?
Jardí vora el mar

dissabte, 11 de juny de 2011

Avellaners

Al fons del jardí abandonat i assedegat hi havia dos avellaners carregats d’avellanes tendres, mal amagades per les fulles com la sirena per la menta, protegides per una clofolla rasposa i amb grans arrissaments al capdamunt.
Mirall trencat

divendres, 10 de juny de 2011

Jonquilles

Davant mateix de la finestra, una mica lluny, hi havia un gran parterre rodó amb flors de tots colors. “Carai, ¡quines flors!” exclamà en veu baixa. Valldaura se li acostà: “Són jonquilles”.
Mirall trencat 

dijous, 9 de juny de 2011

Pomeres

Un capvespre que es passejaven per sota de les pomeres, Valldaura sotragà una branca i caigué una pluja de flors. La Teresa estirà els braços amb les mans obertes i, mirant de ben a la vora una flor que li havia quedat al palmell, digué baixet: “Aquesta flor, tan petita, és meva”.
Mirall trencat

dimecres, 8 de juny de 2011

Heura

I, pertot, l’heura que s’enfila, que escanya, que s’arrossega per ser més forta. L’heura al voltant de l’aigua. L’heura fosca, amb les fulles enterques, que mal tapaven els penjolls de raïms de granets petits i negres. Tot el que en un temps havia estat ordenat, dirigit, l’abandó i el pas de les estacions ho havien convertit en una malaltia. 
Mirall trencat

dimarts, 7 de juny de 2011

Gallina de Guinea

Era d’un gris fosc: tenia les plomes cobertes de pics blancs menudíssims, amb una pinzellada de blancor esclatant a la punta de cada ala. 
Gallines de Guinea

dilluns, 6 de juny de 2011

Mimosa

Començava a florir i tot el temps de la florida va ser molt bonica: era una mimosa de les bones, de les de poca fulla de color de cendra i molta boleta petita, i cada branca semblava un núvol groc. Perquè hi ha les que tenen la fulla dura i la flor llarga com un cuc, i més fulla que flor. Amb la claror del fanal les branques de la mimosa va semblar que sortissin d’un cel...
Aquella paret, aquella mimosa

diumenge, 5 de juny de 2011

Conill

D’una banda del cabàs sortia el cap d’un conill. Quedà embadalit. Oh, aquelles orelles tan llargues i el morret desficiós i rosat, amb els bigotis llargs per estirar...
Gallines de Guinea

dissabte, 4 de juny de 2011

Camèlies

Li va dir que havia trobat una nena. I ella li va preguntar: ¿on? I ell li va dir, en el carrer de les Camèlies, a mig carrer, al peu d’un reixat amb tot de camèlies plantades. La seva dona semblava que no s’ho volgués creure i li ho va haver de tornar a dir, ben a poc a poc, que a la matinada, al costat d’unes camèlies havia trobat una nena com un gatet que es diria Cecília. 
El carrer de les camèlies

divendres, 3 de juny de 2011

Ocells

L’arbre més vell de tots. Ella el mirava tan ple d’ocells, i jo li girava la butaca perquè no el pogués veure. Vaig tapar la finestra: finestró tancat i pila de llenya al darrera. Perquè no pogués veure res. N’hi havia de ploma blanca i negra, de pit roig, amb el pit roig de tant menjar cireres de pastor, de ploma verda com aigua estancada, de grisos amb la panxa blava, tots canta que canta i salta que salta i ella girada d’esquena perquè només em veiés a mi. A mi!
Quanta, quanta guerra 

dijous, 2 de juny de 2011

Violetes

I l’aigua encallada voltada d’heures m’ha fet entristir per Ofèlia. Cada reflex de llum la feia sortir del seu llit lluent, descarnada, amb els cabells guarnits de violetes, regalimants d’aigua negra. Ofèlia emmetzinada per la lluna, flotant en la seva nit de mort. La dolçor del record de la Bàrbara no es pot comparar a cap altra dolçor.
Mirall trencat

dimecres, 1 de juny de 2011

Escarabat

Ran de peus una corrua de formigues arrossegava un escarabat de panxa enlaire: bellugava les potes sense poder arrapar-les enlloc. Em va caure una pinya a l’espatlla. Vaig alçar els ulls per veure d’on s’havia despenjat. Un vol d’ocells travessava el cel. L’escarabat, endut mig mort per les formigues, era gros, era negre, era lluent. Panxut. 
Quanta, quanta guerra