dissabte, 31 de desembre de 2011

Mosca

Alça els bracets. Digues mosca, mosca, mosca... Buuum! Mira el jardí. Posa’m una maneta darrere el coll... Així, veus? Bufandeta de seda.
La mainadera

divendres, 30 de desembre de 2011

All

Em van venir ganes de fer-me una torrada. Vaig fregar un gra d’all per la llesca de pa, vaig tirar-hi un polsim de sal i la vaig regar d’oli. L’oli era glaçat, i havia hagut de deixar una estona l’ampolla a la vora del foc.
Una carta

dijous, 29 de desembre de 2011

Cucs al bec

Mira l’oreneta, mira el verderol, mira el merlotí amb tres cucs al bec com corre... mira, mira... ara arriba una altra senyora, veus?
La mainadera

dimecres, 28 de desembre de 2011

Cucarrons i paparolles

Veus la plugeta com cau? Mira l’arbre de xarolina i les gotetes per la panxona de les fulles cap a terra a engreixar els cucarrons i les paparolles tisora... Sents com enraonen sense parar?
La mainadera

dimarts, 27 de desembre de 2011

Color de blat de moro

T’eixugaré els peuets amb la tovallola de color de blat de moro... ben sequeta. Que no se’ns encostipi, que no li surtin moquets... Què tens a la maneta?
La mainadera 

dilluns, 26 de desembre de 2011

Cadernera alliberada

La nena ja feia estona que havia obert la porta de la gàbia i la cadernera havia sortit. Havia estat un moment quieta damunt la falda de la dona, després havia saltat a terra i havia començat a caminar amb els dos nens al darrere.
El mar 

diumenge, 25 de desembre de 2011

Conillet

Ensenya la panxeta... més grassona que el colominet, que el conillet, que la perdiganya, que el pollastrí, que la tortoreta, que la merlotinga, pixarrona fastigosa...
La mainadera

dissabte, 24 de desembre de 2011

Castanyes

-Ja fa temps que ens coneixem i en el fons estem d’acord. A vostè li agraden les ciències naturals i a mi m’agrada la mecànica. I, parlant d’una altra cosa, on són les castanyes?
-Quines castanyes?
-Les que havíem comprat tot venint per menjar-nos-les en el banc?... No se les havia ficat a la butxaca de l’impermeable?
El mar

divendres, 23 de desembre de 2011

Petxines del néixer

-Vostè sempre vol anar al fons de tot. Al fons del mar. Jo també els veig els pobles fantasma, amb peixos pels carrers. I les petxines del néixer. Però el que no sé veure és que en el musclo hi hagi cap misteri.
El mar

dijous, 22 de desembre de 2011

Violetes blanques

Aloma li va donar la mà i ell la va tenir una estona dintre de la seva:
-Això de les violetes és un dir. Adéu, Aloma.
Aloma 

dimecres, 21 de desembre de 2011

Prunera brotada

-La prunera o vostè?
-La prunera. I quan acabava l’hivern no m’adormia en pau fins que li sortien els brots com una respiració de la sang. Una nit em vaig quedar cega, ben cega. No veia ni la prunera, ni la llum del fanal ni el cel damunt de tot, només negre i negre.
El mar

dimarts, 20 de desembre de 2011

Cadernera encantadora

El nen i la nena ja no miraven el mar. S’havien acostat al banc i estaven encantats amb la cadernera.
El mar

dilluns, 19 de desembre de 2011

Peixos

-Aigua enfonsada que no s’acaba mai. I el que passa a dins...
-Peixos que van i vénen.
El mar

diumenge, 18 de desembre de 2011

Ostres

En les ostres, encara... per allò de la perla. Però la veritat sigui dita, trobo que hi ha més vida en un motor d’explosió que en una pastanaga. I de les petxines no me’n parli. Totes a dintre de l’aigua que les renta sense parar mentre elles es van atipant de sorra.
El mar

dissabte, 17 de desembre de 2011

Avellanes

La dona de la cadernera li va preguntar què feia el seu pare, de què treballava, i ell va dir que no tenia pare, però que la nena en tenia dos, un soldat i un dependent, que sempre els regalaven xocolata amb avellanes a dintre.
El mar

divendres, 16 de desembre de 2011

Flor inservible

El noiet va dir que no ho sabia, que havien volgut veure el mar i que quan la seva mare no els trobaria a casa es voldria matar perquè sempre es volia matar, fessin el que fessin, perquè també es volia matar un dia que havien anat a mirar les parades de les flors i la seva germaneta, que no sabia el que feia, havia agafat una flor amb el coll trencat que la florista havia llençat a terra perquè no servia per a posar-la al ram que estava fent.
El mar

dijous, 15 de desembre de 2011

Petxines

-I vostè s’ho creu?... Vostè, que es passa hores mirant les onades i pensant en la fabricació de les petxines, troba que és important enviar un coet a la lluna, que no sabem si hi ha arribat, que ens hem de refiar del que ens diuen?
El mar

dimecres, 14 de desembre de 2011

Prunera de sota

Al vespre sempre m’abocava a la finestra de la cuina a mirar la prunera de sota. Em feia patir molt, perquè vivia en el jardí d’una casa abandonada i ningú no la regava i jo passava l’hivern pensant si a la primavera encara seria viva.
El mar

dimarts, 13 de desembre de 2011

Cadernera a la gàbia

Es van asseure en un banc. Ja hi seia una dona que tenia a la falda una gàbia amb una cadernera. La gabieta s’aguantava sola i la dona donava miques d’escarola a l’ocell que les prenia amb el bec per entre els ferros després de mirar la dona amb molta atenció.
El mar

dilluns, 12 de desembre de 2011

Violeta

Ja me l’havia ensenyat. És la seva amiga. Un dia em va dir que estava a punt de tornar-se boig. Es diu Violeta. Es veu que en aquell país és costum de posar noms de flors a les noies...
Aloma

diumenge, 11 de desembre de 2011

Grill

Feia una nit ardent. El grill, perdut per entre l’herba, cantava sense parar. Aloma va travessar el jardí i va pujar al banc. El camp del davant era fosc i la casa abandonada amb prou feines es veia. Si un pogués triar la seva vida...
Aloma

dissabte, 10 de desembre de 2011

Roser

Es va agafar fort les mans perquè no li tremolessin tant. Els carrers eren quiets. D’una paret penjava un roser sense roses. Lluny, hi havia la remor sorda de la ciutat; noies que plantaven cara a la vida, sense somnis.
Aloma 

divendres, 9 de desembre de 2011

Eucaliptus

Les gardènies. Les fulles de la morera que fregaven la finestra. I aquell eucaliptus mig partit, a tocar de la casa abandonada.
Aloma

dijous, 8 de desembre de 2011

Taronger frondós

Es va agafar el coll amb una mà i va tancar els ulls. Va ser com si tingués el jardí davant: el taronger, que a l’estiu feia un sostre verd de clarors i d’ombres; el galliner amb la parra. 
Aloma

dimecres, 7 de desembre de 2011

Glicina espessa

Es va aturar al jardí que, com tots els capvespres, feia olor de terra i d’herba. Els arbres tornarien a tenir fulles. La glicina s’hauria d’esporgar. I s’haurien de replantar les violetes, que ja eren massa velles.
Aloma

dimarts, 6 de desembre de 2011

Gallines a la gàbia

Els patis de les botigues estaven plens d’embolics: en el de sota hi havia una gàbia atrotinada amb quatre gallines a dintre.
Aloma

dilluns, 5 de desembre de 2011

Crisantems grocs

Joan va aturar el taxi a la Rambla, davant d’una botiga vora una parada de flors. Hi havia una galleda a terra amb crisantems d’un groc esclatant i un taulell cobert de sobres plens de llavors màgiques.
Aloma

diumenge, 4 de desembre de 2011

Ocell puput

Arrencava les flors que tenia a l’abast de la mà i les tirava al sortidor perquè nedessin. El seu pare, que només vivia per aquell jardí, l’agafava a coll, li feia un petó i la renyava: “Si fas malbé les flors vindrà l’ocell puput i et picarà les manetes.”
Aloma

dissabte, 3 de desembre de 2011

Boles de plàtan

A la vora hi havia una placeta voltada de plàtans amb la soca clapada de groc i de verd, carregats de boles que ja començaven a caure. Al mig hi havia una font amb l’aixeta espatllada.
Aloma 

divendres, 2 de desembre de 2011

Fulles de violeta

Va arrencar les fulles velles de les violetes, es va acostar a mirar els crisantems: ja s’havien obert els primers. A l’últim va netejar el sortidor. 
Aloma 

dijous, 1 de desembre de 2011

Gos

Quan estava a punt d’acabar es va aixecar el vent. El cel tenia un blau desmaiat. A l’altra banda del camp, el gos del vell Cabanes, com si el matessin, es va posar a udolar.
Aloma

dimecres, 30 de novembre de 2011

Brots de llessamí

No va parar en tota la tarda. Necessitava cansar-se. Enfilada en una escala anava ficant per entre les fustes de l’enreixat els brots del llessamí que penjaven. 
Aloma

dimarts, 29 de novembre de 2011

Raïms de la parra

Es va tornar a veure a la vora del galliner, mentre ells li anaven omplint el davantalet amb raïms de la parra. Se’ls menjaven fent esclatar cada gra entre les dents, “clec!”.
Aloma

dilluns, 28 de novembre de 2011

Formigues valentes

A la cuina havien sortit formigues. Quan els va descobrir el cau, Aloma hi va tirar un raig de lleixiu per matar-les; va estar dos o tres dies sense veure’n cap, però un matí van tornar a sortir més valentes que mai, les unes darrera de les altres, com una processó. Va tapar el cau amb cera, i la van foradar; eren vermelles i rabioses, i arrossegaven grans d’arròs i engrunes de pa. Com més feia per acabar-les més en sortien.
Aloma

diumenge, 27 de novembre de 2011

Plantes d'aigua

Es va asseure a la barana del sortidor i va mirar la casa, que semblava una ombra, com si no l’hagués de veure mai més. De tant en tant queia una fulla seca damunt de les plantes d’aigua.
Aloma

dissabte, 26 de novembre de 2011

Ram de violetes

Es va decantar i, mirant-li els ulls, va dir molt baixet i rient una mica:
-Cada noia té promès
  i duu violetes...
Aloma

divendres, 25 de novembre de 2011

Ratapinyada

Una rata-pinyada li va passar arran de cara i va anar-se’n per entre els ferros del reixat.
-Matem-la! Que renegui!
Aloma va veure dos noiets que miraven el fanal. El més petit va collir una pedra.
Aloma

dijous, 24 de novembre de 2011

Poncelles del roser

Les poncelles del roser que feia dues florides l’any tenien el voltant de les fulles recremat i a penes podien obrir-se.
Aloma 

dimecres, 23 de novembre de 2011

Palmeres

Una mica d’aire gronxava les fulles de les palmeres de la Diagonal.
-Aloma...
Els autos passaven aixecant una mica de pols. Joan va aturar-se:
-Ens n’haurem d’anar de casa.
Aloma

dimarts, 22 de novembre de 2011

Til·ler esgrogueït

Les tardes eren més curtes i els capvespres no s’acabaven mai. El til·ler, que a primeries d’agost ja s’havia començat a esgrogueir, es desfullava. 
Aloma

dilluns, 21 de novembre de 2011

Pom de clavells

El cotxe duia una corona de flors penjada a la creu i damunt de la caixa hi havia un pom de clavells lligats amb una cinta. Van quedar gotes de cera per terra.
Aloma 

diumenge, 20 de novembre de 2011

Vol d'orenetes

Al carrer, un vol d’orenetes li va fer aixecar el cap. No aniria al casament. Els havia dit que en aquella hora tenia molta feina; si Anna hagués estat a casa potser sí que hi hagués anat.
Aloma 

dissabte, 19 de novembre de 2011

Enreixat de llessamí

Robert es va aixecar i va apilar els papers que tenia escampats. Al peu de la vidriera, sota l’enreixat de fusta del llessamí, es va aturar.
Aloma 

divendres, 18 de novembre de 2011

Crisantems

Va pensar en els crisantems i va saltar del banc per mirar-los: els hauria d’apuntalar amb canyes perquè creixien de pressa i, al temps de les pluges i dels morts, si les flors arrossegaven per terra s’enfangarien.
Aloma 

dijous, 17 de novembre de 2011

Gallina rossa

Aquest migdia el vell Cabanes s’ha queixat que gairebé no li dono res per les gallines. Jo li he dit que no era gens estrany perquè som pocs i he de pensar en les nostres. N’hi ha una de lloca: la més rossa. Ahir vaig omplir mig cubell d’aigua i la vaig ficar a dins.
Aloma

dimecres, 16 de novembre de 2011

Corona de tarongina

En un racó, darrera de la porta, hi havia una taula més petita amb el vestit de núvia, la corona de tarongina i el vel, flonjo com un núvol.
Aloma

dimarts, 15 de novembre de 2011

Fulles de palmera

Aloma mirava botre les pedres damunt de les fulles de la palmera. Tot d’una va sentir un respir a frec de coll. Estava tan distreta que es va espantar.
Aloma

dilluns, 14 de novembre de 2011

Pom de roses

-A veure si em recordaré de dir-li que no vull el pom de flors que hem encarregat. El vull de roses, sense cap lliri.
Aloma 

diumenge, 13 de novembre de 2011

Fulles de parra

Quatre pardals esbojarrats van començar a barallar-se per entre les fulles de la parra i les gallines anaven sortint de la seva caseta a xipollejar pels bassals. El safareig i el sortidor vessaven.
Aloma

dissabte, 12 de novembre de 2011

Plantes verdes

Joan una vegada havia parlat d’omplir-lo de plantes verdes, de cobrir les parets amb rajoles i de posar al mig un brollador que ragés de nit i de dia. Era un projecte que havia mort com tants d’altres.
Aloma